El turisme és un tema del qual se’n parla poc a nivell municipal. El foraster quan ve a Sant Sadurní té ben poca cosa per visitar. La Fassina per una banda i la fàbrica de xocolata, Simon Coll, per l’altra. Les caves, cadascuna té el seu propi museu.
Sentir, escoltar que Sant Sadurní és turístic, sona com a molt llunyà. Fent memòria, és en els primers governs democràtics que es viu i es fa notar la voluntat que la nostra vila ha de ser turística. L’any 1987, el centenari de la fil·loxera. L’any 1992, els Jocs Olímpics. Sant Sadurní d’Anoia, subseu olímpica en hoquei patins i ciclisme en ruta. A partir de llavors, tots els governs municipals que hi ha hagut i hi ha, que recordi, no ha apostat pel turisme. Els visitants què fan? On van?
La Fasina de Can Guineu (Centre d’Interpretació del Cava), museu del cava, no ha complert amb les expectatives que en la seva creació es van donar. No s’ha projectat, no s’ha realitzat la posada en escena que des de l’Ajuntament es pretenia.
L’espai Simon Coll sí ha complert amb els seus objectius. Iniciativa privada, que s’ha consolidat com un destí imminentment turístic. Ha tingut i té un bon ressò a l’exterior.
La casa pairal de Can Guineu, situada a l’Era d’en Guineu, és al meu entendre l’esclat que pot fer que la vila de Sant Sadurní d’Anoia esdevingui turística. Ara que l’Ajuntament hi ha pres part, convé, doncs, una perspectiva, un projecte seriós, que reflecteixi la realitat del país del cava.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní d’Anoia
