Turisme SOStenible

Definir el turisme no és gens fàcil. Ni els acadèmics es posen d’acord. Això és perquè el turisme és un concepte genèric que es fa servir per cobrir tant l’oferta com la demanda i, a causa de la seva gran interdisciplinarietat, sovint s’utilitzen els termes “viatjar” i “turisme” indistintament. Tanmateix, la definició dels professors canadencs Alister Mathieson i Geoffrey Wall (1982) és considerada una de les millors. Segons ells, el turisme és el moviment temporal de persones a destinacions fora dels seus llocs de feina i residència normals, les activitats fetes durant la seva estada i les instal·lacions creades per satisfer les seves necessitats.

En aquest sentit, el turisme modern està estretament relacionat amb el desenvolupament i és un dels sectors econòmics més importants i de creixement més ràpid del món. Actualment, l’activitat turística a Catalunya genera entre un 12 i un 13% del PIB i aplega un ecosistema de gairebé 80.000 empreses. Segons dades del Departament d’Empresa, l’any 2019 l’impacte del turisme sobre l’economia catalana va ser de més de 37.000 milions. El 2020, la xifra va caure un 84% i es va registrar un impacte de poc més de 6.000 milions. Les dades parlen per si soles.

A Catalunya, després d’un any de rècord com havia estat el 2019, l’arribada de turistes estrangers va caure en picat i la incertesa provocada per la pandèmia va dificultar qualsevol pronòstic. Ara, la prioritat és recuperar les xifres d’abans de la pandèmia, i per aconseguir-ho el govern català va presentar ara fa un any un pla de reactivació i transformació del sector. Traduït, vol dir associar al turisme el concepte de sostenibilitat. Un terme que, sense cap mena de dubte, marcarà el turisme que ha de venir.

Però el debat sobre la necessitat de reorientar el model turístic arrenca abans de la pandèmia. Al Garraf, tot i la complexitat de tenir xifres exactes (a causa de l’allotjament il·legal i perquè es fa difícil comptabilitzar la gent que la visita per lliure), es calcula que el 2019 hi va haver uns 700.000 visitants, segons la Diputació de Barcelona. Si ens fixem en el Baix Penedès, un estudi de mobilitat de l’Institut Nacional d’Estadística ha constatat que les destinacions més freqüents dels barcelonins l’estiu del 2019 van ser Calafell i el Vendrell, seguits de Palafrugell, Platja d’Aro i Blanes. L’estudi ha agafat com a referència més de 10.000 habitants a les províncies de Barcelona, Madrid, Múrcia o València i ha tingut en compte dos dies de l’estiu: el 20 de juliol i el 15 d’agost. En només dos dies, Calafell i el Vendrell van rebre prop d’11.000 turistes. Tot plegat ens indica que el model és insostenible a mitjà termini i la necessitat de disseminar durant tot l’any els turistes que hi arriben és un clam.

Des de l’inici del 2000 fins ara la major part del creixement turístic internacional s’estava donant gràcies al creixement del turisme urbà. Amb la pandèmia, les grans ciutats han quedat buides de turistes i, fins i tot, part de la gent que hi viu s’ha plantejat renunciar-hi com a lloc de residència. Ara es busca natura i espais oberts i no sabem si aquests canvis derivats de la pandèmia, i que són justament el contrari del que estava passant abans, seran definitius.

Aquest model de crisi de les ciutats va de bracet amb la renúncia dels turistes a fer desplaçaments de llarga distància, sobretot amb avió. Segons un informe del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, el tren cada cop guanya més pes entre les opcions preferides dels turistes a l’hora de viatjar i, en el cas del Garraf, ja pren valors per sobre de l’11%. Al conjunt d’Europa, de fet, fa temps que existeixen moviments que posen en dubte la sostenibilitat del model actual i, a zones com Alemanya o Escandinàvia, existeix el concepte “vergonya de volar”, fent referència a la contaminació d’aquest mitjà de transport.

La mobilitat és, per tant, un dels factors clau que determinaran la sostenibilitat del sector turístic. “Venim d’un model basat en desplaçaments curts i viatges de baix cost que deixen una empremta de carboni molt gran”, explica Miquel Rodríguez, gerent de l’agència de viatges Camaleon Travel. Per Rodríguez, “ara el turista busca fer un gran viatge i convertir-lo en una inversió personal, amb més dies d’estada i establint una relació més profunda amb el lloc que es visita”.

D’això Rodríguez en diu “comprar experiències”, i després de la patacada que ha patit el col·lectiu que representa, hi veu una oportunitat. En altres paraules, la promoció ja no busca vendre atractius i destinacions turístiques, sinó que posa l’accent en les emocions que es viuen viatjant, relacionant paisatges amb sensacions i mostrant el territori com un lloc on crear records memorables. “Serà difícil tornar a estar com abans, la pandèmia ens ha canviat a nosaltres, a les nostres empreses i al món en general, i això implicarà que hi hagi canvis estructurals i que es posin en relleu coses que fins ara no s’hi posaven, com ara la seguretat i la sostenibilitat, i que no sempre el preu sigui el criteri que més prevalgui”, sentencia.

La conseqüència més immediata d’aquesta nova realitat és que el producte que ven natura està en alça i el nou concepte de vacances integra cultura, gastronomia i experiències. I és aquí on les agències especialitzades tenen camp a córrer, i Catalunya com a destinació, també. “Tenim mar, muntanya, gastronomia, enoturisme, cultura… Catalunya és forta en tots aquests aspectes”, recorda, i reclama polítiques de promoció per donar cobertura a aquesta demanda.

Qui ha entès a la perfecció el nou concepte de turisme és, per exemple, l’Ajuntament del Vendrell. La regidoria de Turisme i Platges, gràcies a la feina de recuperació i conservació que ha fet el Grup Ecologistes del Vendrell i del Baix Penedès (Geven), ha sabut donar valor a l’últim espai litoral verge de la comarca: les Madrigueres. S’hi fan rutes i visites guiades per conèixer la història d’aquesta zona humida, per descobrir la flora i la fauna que hi viu, s’hi organitzen jornades obertes d’anellament d’aus, de mostreig de petits mamífers… “Volem que els visitants coneguin les Madrigueres a través d’aquestes experiències, perquè només si descobrim l’espai entenem que cal respectar-lo”, apunta la regidora vendrellenca Bàrbara Peris.

Una altra pota que aguanta el turisme que ha de venir és la tecnologia. Han de ser, de fet, les noves tecnologies les que, en part, han de fer viable aquest model sostenible que implica la distribució del turisme pel territori. I per fer-ho es necessiten dades. “Hem d’entendre les dades com un element clau i essencial per poder gestionar el turisme en el futur”, apunta Irina Miranda, tècnica de Turisme de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf. Miranda té molt clar que, per disseminar i equilibrar el turisme pel territori, cal interactuar amb aquest turista abans, durant i després del seu viatge i treballar amb la informació que proporciona. “S’està creant un hub de dades digital que permetrà creuar les dades de la visita per conèixer el turista i per poder oferir-li la millor experiència”, afegeix.

Més enllà d’aquests projectes de gran abast, la necessitat d’incorporar les noves tecnologies al negoci tothom la té clara, i, superada l’exigència de tenir espais web i estar present a les xarxes socials, s’estan desenvolupant iniciatives al Baix Penedès i al Garraf, on s’ha fidelitzat un turisme familiar.

A finals de l’any passat, Vilanova i la Geltrú va desenvolupar un nou producte turístic basat en la tecnologia immersiva i la gamificació. Es tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya que permet conèixer la història, el patrimoni i la gastronomia de la ciutat a través d’un seguit d’experiències i jocs que es poden testejar des de casa de forma digital o des dels mateixos museus. “Som conscients que la platja és un atractiu, però ens volem allunyar del turisme de masses i presentar l’altra cara de Vilanova: els museus, l’oferta cultural, el cicloturisme…”, explica el regidor de Projecció de Ciutat, Jordi Medina. Segons Medina, la pandèmia ha fet veure els nous escenaris de futur en els sectors del consum cultural i turístic, uns escenaris que els obliga a treballar en l’enfortiment de totes les activitats que es fan al llarg de l’any. “No podem permetre que la ciutat només s’ompli durant els mesos d’estiu, com tampoc podem oblidar que Vilanova és una ciutat amb turistes, no una ciutat turística”, explica el regidor. Per aquest motiu, al juny es presentarà el Pla de Màrqueting Turístic de Vilanova, una eina que els ajudarà a treballar el turisme de forma transversal: “Ens permetrà recollir dades i adequar-les a la feina que estem fent per anar cap a un turisme més sostenible”.

Amb l’anàlisi feta del que volem i com ho hem d’aconseguir, hi ha un altre punt de coincidència entre administracions i els diferents agents del sector: Catalunya té un punt de partida privilegiat, per atractius i infraestructura: som un territori ben comunicat, tenim paisatge, gastronomia i podem oferir experiències úniques al visitant durant tot l’any. Què podem destacar, doncs, del territori?

L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, ho té molt clar i reivindica el Penedès com un tot: “És evident que som una destinació de sol i platja i que es tracta d’un gran recurs que té el nostre país. Però el secret, des de fa molts anys, ha estat fer que el visitant conegui tots els vessants del territori, no només la platja”. Vendre la costa del Penedès en el seu conjunt com una destinació és un repte, si es vol aprofitar aquest procés de desconcentració propiciat per la pandèmia i alineat amb els reptes de futur, i per aconseguir-ho el que cal és posar en relleu els territoris del país que ara no surten a l’agenda. “Vilanova i sobretot Sitges estan consolidades als mercats internacionals, per això cal parlar del Penedès-Marítim, de Cunit, de Cubelles, Calafell…, si volem evitar que el turisme es concentri en el mateix punt”, remata Casañas.

Els nous temps porten figures noves que caldrà veure on encaixen, com ara el nòmada digital, que treballarà i farà turisme de llarga estada des de qualsevol lloc del món. Però venim d’un model molt arrelat, que durant molt de temps ha fet fortuna a casa nostra. De fet, el pes del turisme a l’economia catalana no s’explica sense l’èxit d’aquest model de turisme en massa: paquets de vols i hotels molt assequibles i turistes que busquen sol i platja sense pràcticament saber on van. Aquest model comença a entrar en crisi, el consumidor ja no vol formar part de la massa i demana productes personalitzats. És en aquest moment quan cal decidir on ens situem: apostem per aquesta transició o ens quedem amb un model en el qual som molt bons?

Quin és el model turístic que té actualment la costa penedesenca?

És un turisme en transformació. La pandèmia ha accelerat el canvi i ha donat lloc a un nou perfil de turista, que ha passat a ser un visitant local. En aquest sentit, hem hagut de crear estratègies des de zero per poder començar de nou i reflexionar cap a on volíem anar. Ens hem adonat que ara els turistes busquen empreses que siguin responsables amb la sostenibilitat, però això no vol dir que el turisme massiu de sol i platja hagi deixat d’existir. Al final, ha estat i segueix sent la nostra destinació i un dels actius econòmics més importants, però el visitant cada cop és més sensible amb el medi ambient i es fixa, fins i tot, si les gentileses dels hotels són contaminants o no. Tothom està treballant per arribar a aquest punt: els turistes cada cop més demanen els certificats de qualitat i les empreses estan posant en marxa accions per aconseguir aquests segells.

Quines?

Estem fent tot el possible per acabar tenint un turisme sostenible i desconcentrat. Això vol dir evitar que el turisme sigui estacional i que els municipis costaners puguin oferir activitats al llarg de tot l’any i no només a la temporada d’estiu. A l’Agència, per exemple, ho fem apostant per la gastronomia i l’enoturisme. A través de la línia Origen Garraf volem promoure els productors i els restauradors de la nostra comarca. També hem creat una marca pròpia per donar visibilitat als vins del Garraf i recentment hem fet una forta aposta pel turisme de festivals. Evidentment, compartim projectes transversals amb altres ens, però també en tenim de propis, a més a més d’oferir eines als ajuntaments per poder treballar cap a la sostenibilitat.

Això vol dir renunciar al turisme de sol i platja?

No. Aquest turisme no desapareixerà perquè la gent encara el busca, però sí que deixarem de veure llargues cues per posar la tovallola a primera línia de platja i la massificació que ha patit històricament la costa. El turisme massiu de sol i platja s’està reinventant, perquè ens hem adonat que aquest model fa mal a la destinació. Ens n’anirem de vacances a la platja com hem fet fins ara, però apostarem per fer un turisme basat en el concepte slow life: consumir al comerç local, gaudir del municipi més enllà de la platja o desplaçar-se amb tren si el que volem fer és visitar Barcelona.

Calen, per tant, noves formes de gestionar i controlar el turisme.

Sí. La pandèmia –altre cop– ens ha obligat a digitalitzar encara més el sector. Amb l’esclat de la covid es va generar la necessitat de conèixer molt més el turista, els seus gustos, saber quina havia estat la seva experiència… Arran d’això, per exemple, alguns hotels han instal·lat tauletes a les habitacions per fer enquestes i conèixer el nivell de satisfacció dels seus clients, però també per informar de les millores en sostenibilitat que ha engegat la pròpia empresa. Primer van ser les estrelles, després les valoracions i puntuacions i ara el que volem són dades. És a dir, ja no val només amb tenir una pàgina web actualitzada, sinó que cal interactuar amb el client abans, durant i després del viatge.

Quin és l’objectiu d’aquesta interacció amb el turista?

El turisme de dades ens permet disseminar i equilibrar el turisme. Les dades ens alerten de les persones que visiten un espai determinat del territori, de manera que ens permet avançar-nos i començar a treballar estratègies per poder redirigir la gent. Com a turistes, però, també fem servir aquestes dades i gràcies a elles sabem pràcticament tot sobre un allotjament: bones i males experiències d’altres clients, què trobaràs a l’habitació quan arribis, què hi ha a prop de l’hotel… Les dades ja no són el futur, són el present.

La desconcentració segueix sent un objectiu pendent?

Sí. En el cas del Garraf, sabem que tots els turistes coneixen la destinació “Sitges”, de manera que és a partir d’aquesta referència que donem a conèixer la resta del territori. És a dir, tradicionalment hem fet servir el municipi de Sitges com el pol d’atracció perquè els turistes també visitin altres indrets de la comarca. El turisme estranger, malauradament, no hi entén de “Garraf” o de “Penedès” i visiten el territori com un tot.

Hem caigut en l’error de no saber vendre el territori en el seu conjunt com una destinació?

Crec que és bo que sàpigues que aquesta zona de Catalunya és el Penedès i que és una zona vitivinícola, però no ens podem tancar i pretendre que, si els turistes venen a la platja, es quedin només aquí i no puguin fer, per exemple, un tast de vins al Penedès. També hem de tenir molt clar que el turista que visita Sitges o Vilanova té un perfil diferent del que visita Cubelles, un municipi més residencial i que es caracteritza per un turisme molt més slow. Potser hauríem d’haver parlat més del territori que no surt a l’agenda, però fa pocs anys que s’ha aconseguit una estratègia alineada, on tots els plans van de la mà i ens permeten créixer econòmicament, alhora que treballem cap a la sostenibilitat i la desconcentració.

I donen els seus fruits?

I tant. Els últims informes ens diuen que la gent que ha visitat algun cop la ciutat de Barcelona torna a Catalunya, però no acostuma a allotjar-se novament a la capital. Prefereix fer nit en una altra destinació que estigui situada a pocs quilòmetres de distància, com Sitges o Vilanova, per conèixer altres indrets i poder visitar Barcelona un dia de forma puntual. A l’última fira de turisme Expovacaciones de Bilbao també vam poder veure que molta gent del nord de l’Estat havia visitat Barcelona i ara estaven interessats per allotjar-se al Garraf i al seu entorn.

Amb dades a la mà, què genera l’activitat turística al territori?

Segons l’informe anual que elabora el Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona sobre l’activitat turística, el Garraf ha esdevingut, amb un 12,2%, la tercera comarca més demanada pels turistes, després del Maresme (34,7%) i el Baix Llobregat (17,4%). És, de fet, la comarca més propera a la capital que té un percentatge de turistes més fidel, és a dir, que hi han fet tres o més visites en els últims deu anys. Pel que fa el nombre de turistes, sabem que la comarca ha tingut un increment del 51% respecte l’any 2020, la qual cosa ens indica que estem recuperant la normalitat. Ara mateix ens situem al voltant dels 400.000 turistes domèstics (espanyols) i prop dels 100.000 turistes estrangers, que a poc a poc els anem recuperant. Si ens mirem l’impacte econòmic, primer hem de tenir clar que el perfil de turista que visita el Garraf té entre 41 i 48 anys i que en un 80% dels casos ho fa per oci. En aquest sentit, l’informe detalla que cada persona es gasta una mitjana de 700 euros a la nostra comarca. És, segons la Diputació de Barcelona, una de les comarques on la despesa per turista i nit és més elevada. Tot això sense oblidar que des de l’esclat de la covid, l’oferta al Garraf només ha crescut un 4%.