És molt preocupant que la ultradreta difongui permanentment els seus missatges d’odi fins al punt que s’està normalitzant el que no ho hauria de ser. El que fins fa pocs anys era testimonial –almenys aparentment i malgrat els primers esforços fets per Aznar per treure-la del seu complex–, des que se la va blanquejar durant el judici inquisitorial als líders polítics del procés independentista (va escriure el guió d’acusacions i jutges, amb tots els altaveus de l’Espanya canyí a tota potència) que està desbocada. I les conseqüències, no gaire enllà, poden ser terribles. És que ningú ha llegit llibres, vist documentals o fins i tot pel·lícules sobre el nazisme, un règim instaurat per votació popular? És que ningú recorda, o li han explicat, què va suposar el franquisme quant a pèrdua de llibertats, repressió i retrocés en drets de tota mena? És que com a societat no aprenem res?
Assassinats homòfobs com el del Samuel, el noi gallec apallissat fins a la mort perquè era gai, tenen una relació directa amb aquesta onada d’invectives contra tota orientació sexual que no sigui la clàssica. Que després de les primeres detencions la Policia Nacional no volgués valorar la motivació del crim és un altre símptoma de fins on arriba l’lgtbifòbia. I això ha passat en un context en què cada vegada es fan públiques més denúncies d’aquesta índole.
Un altre exemple el tenim en l’ignominiós cartell electoral que Vox va fer contraposant els 4.700 euros al mes que suposadament rep un mena, als 426 de pensió d’una anciana. A banda que és una mentida com una casa de pagès
–però que hi ha molta ignorància escampada que se la voldrà creure, aquesta mentida–, el que pretén aquest partit d’inspiració feixista és criminalitzar joves, immigrants, persones vulnerables… tots els que no són de casa bona; a més, amb una foto en què se’n veu un d’encaputxat i la cara tapada. Només hi faltava posar-li un garrot a la mà amb posat amenaçador a la iaia. I no només se li ha permès el cartell, sinó que l’Audiència de Madrid ha dit que no passa res, que no cal estar-hi d’acord, que és llibertat d’expressió.
Encara una altra. Del mateix partit. L’amenaça a l’editor de la revista satírica El Jueves, de qui ha publicat la foto, l’adreça i se li demana responsabilitats per les seves publicacions. Uns apunten i altres ja dispararan. Esclar, això també deu ser llibertat d’expressió. Tot molt legal. I si després té conseqüències, que ningú hi busqui la relació directa.
