Durant cent anys els aficionats del Barça s’omplien la boca amb allò del “som més que un club”. En les darreres temporades, entre la publicitat de Qatar a la samarreta, el Barçagate i escàndols diversos, aquest clam històric ha entrat en franc retrocés i aquesta setmana ha quedat enterrat del tot després de la publicació a través dels canals del club d’un llistat avergonyant i indecent de recomanacions “de seguretat” per a tots els socis que vulguin donar suport al primer equip de futbol que juga la Supercopa a l’Aràbia Saudí.
El club que tanta bandera fa dels seus valors ha fet extensius uns consells indignants, demanant als seus seguidors “tenir respecte i prudència en els comportaments en públic i demostracions d’afecte” (demostracions d’afecte!!!)” i alertant del perill de “ relacions entre persones del mateix sexe i les mostres de suport al col·lectiu LGBTI, inclòs en xarxes socials”.
No hi ha excuses que valguin, per més que el club s’esforci a dir que aquesta llista l’ha redactat i enviat l’embaixada espanyola a Riad, el Barça ha fet d’altaveu -i per tant seves- unes recomanacions que coaccionen drets i llibertats fonamentals i són clarament lgtbiqfògiques. Uns consells que contradiuen els principis ètics que el club reull als seus estatuts.
On han quedat els valors del Barça? Enterrats sota petrodòlars.
El cas del Barça no és únic, ni de lluny. Pagant sant Pere canta, Mohamed bin Salman ho sap bé i ha trobat en l’esport la seva baula per guanyar notorietat. És com el pa i el circ dels emperedors romans. Els petrodòlars serveixen per comprar equips i competicions esportives (sempre masculines) i a Occident, clubs i esportistes, deixen els escrúpols de banda.
La Supercopa que aquests dies s’està jugant a Aràbia Saudí n’és una mostra més. Què hi fa la RFEF celebrant aquesta competició, que enguany arriba a la seva 40a edició, allà? Guanyar diners. I tant hi fa fer-ho en un país que és el tercer del món que més execucions fa, on els drets humans es vulneren constantment, on les dones viuen sense cap mena llibertat, on les persones homosexuals poden ser castigades amb la pena de mort…No hi ha valors que valguin si hi ha diners en joc. Que trist.
