L’estudi antropològic i genètic de les restes trobades al jaciment arqueològic de sota l’antic edifici de Cal Pa i Figues, on s’ha aixecat el nou edifici del Vinseum, ha confirmat en les restes humanes inhumades, per primera vegada a Catalunya, la presència de la pesta negra. L’antropòloga Núria Armentano i la biòloga Cristina Santos ha pogut confirmar les sospites que van sorgir durant l’excavació, oberta entre els anys 2018 i 2021: una part dels individus enterrats a la necròpoli medieval del segle XIV que s’hi va descobrir van morir a causa de la pesta negra.
Al cementiri descobert arran de la façana lateral del Palau Reial s’hi van localitzar 129 inhumacions, repartits en 80 cavitats funeràries diferents. La majoria de les tombes eren individuals, d’altres eren dobles però també se n’hi van trobar dues de comunes: una amb set individus i una altra amb 28.
Davant de les sospites argumentades pels responsables de l’excavació, el museu de Vilafranca va encarregar l’estudi antropològic dels inhumats al laboratori d’antropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’estudi va acabar de construir la hipòtesi que ens trobàvem davant d’un cementiri d’urgència, improvisat per l’arribada d’una epidèmia, per la gran quantitat d’individus superposats en una de les fosses localitzades que suggeria un escenari de mortalitat catastròfica. L’estudi físic antropològic anunciava altes probabilitats que es tractés de la pesta negra, tot i que calia la confirmació de la presència del bacteri mortal, i això tan sols ho podria aportar l’analítica genètica dels individus estudiats. Es van analitzar genèticament les dents de 16 dels 28 individus d’una de les dues tombes comunes, concretament a la cavitat pulpar, i s’hi ha confirmat la presència de Yersinia pestis en l’ADN de set individus.
