Dijous es va presentar al Consell Comarcal del Garraf el primer estudi sobre els efectes que té el peatge de l’autopista Pau Casals sobre l’economia del Garraf i també del Baix Penedès. I és nefast. Algunes dades: el preu del peatge és de 0,58 euros/quilòmetre, quan la mitjana catalana està entre 0,10 i 0,20 euros; el peatge suposa el 30% del cost del viatge (entre el 13 i el 20% a altres autopistes); només el 12% de treballadors són de fora de la comarca (a altres zones de la conurbació barcelonina són entre el 15 i el 25%); el PIB comarcal està un 55% per sota de la mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona; durant la crisi econòmica el trànsit s’hi va reduir un 40% (més de deu punts per sobre de la mitjana catalana); el 9% dels veïns de la comarca que van amb vehicle a Barcelona, passen per l’AP-7.
Entre les conclusions, doncs, hi ha que és un peatge car; com a positiu, el 77% de la mobilitat de Vilanova cap a Barcelona es fa amb tren; el seu cost dificulta l’atracció de talent i també d’empreses a la comarca; ha baixat el teixit industrial molt més que al conjunt de Catalunya; i la crisi econòmica ha tingut una incidència major al Garraf que a altres territoris.
L’escenari que es planteja la Generalitat, segons va dir el secretari d’Infraestructures Isidre Gavín, i que també es van fer seu l’alcaldessa Neus Lloveras i la presidenta comarcal Glòria Garcia, és la vinyeta, és a dir, que tots els usuaris d’autopista paguin una tarifa plana uniforme pel seu ús, de manera que no es penalitzi el territori on el cost de construir l’autopista hagi estat més alt. Això també evitaria tenir una autopista buida, al costat d’una carretera plena de vehicles. La solució, doncs, és global, ja que si s’eliminés el peatge de la C-32 sol, el trànsit de pas de l’AP-7 i el de la carretera de la costa (C-31) passaria per la C-32, també agafarien el cotxe part dels que ara van amb tren, i es col·lapsaria en passar dels 29.000 vehicles actuals a 75.000.
