Un estudi encarregat per l’Ajuntament revela que a Vilanova hi ha un total de 116 elements patrimonials relacionats amb els indians, dels quals menys d’una quarta part són públics, és a dir, donen noms a carrers o tenen monuments. El global d’elements comptabilitzats es correspon amb 61 noms (60 de personatges “il·lustres” i una casa comercial), dels quals, segons el treball “El fenomen indià a Vilanova i la Geltrú. Patrimoni cultural i espai públic” realitzat pels historiadors Mònica Álvarez i Eduard Rama, deu estaven implicats directament en el tràfic d’esclaus al segle XIX (16,4% del total), vint hi estaven relacionats indirectament (32,8%) i els 31 restants (50,8%) no tenien cap vincle.
L’esclavisme va ser una pràctica que alguns d’aquests indians –industrials que van fer negoci a les colònies espanyoles d’Amèrica, sobretot a Cuba– van emprar per afavorir les seves empreses. Molts d’aquests empresaris van contribuir, des d’Amèrica o al seu retorn, en accions urbanístiques i patrimonials que van modernitzar la ciutat, i els seus noms són recordats avui com a figures eminents.
Els deu noms que tenen un vincle directe amb l’esclavisme són Francesc Abellà i Raldiris, Gregori Ferrer i Soler, Joan Jacas i Solà, els germans Marqués i Torrents, Joan Samà i Martí, Salvador Samà i Martí, Antoni Samà i Urgellès, Pau Soler i Morell i Josep Anton Vidal i Pascual. També assenyalen encara altres noms destacats amb “vinculació directa” amb l’esclavisme, però que no tenen cap representació patrimonial a Vilanova, com Francesc i Ramon Rovirosa, Josep Samà i Mota, Pau Samà i Vilardell i Antonio Milà de la Roca.
Josep Tomàs Ventosa no era esclavista
L’Ajuntament va encarregar aquest estudi de revisió del passat colonial de la ciutat l’any passat, arran del moviment “Black Lives Matter als Estats Units”. En aquell moment que va sorgir el debat, van aparèixer pintades vermelles al monument de Josep Tomàs Ventosa, que hi ha a la plaça de l’Ajuntament. El treball ha demostrat ara que Tomàs Ventosa és un dels 31 indians vilanovins que no consta que tinguessin cap vinculació amb l’esclavisme, com tampoc Joaquim Soler i Gustems (plaça del Mercat), Sebastià Soler i Miró i Salvador Raldiris i Carbó.
I també hi ha casos de vilanovins que no hi hagi constància fefaent d’una implicació directa amb l’esclavisme, però sí amb implicacions indirectes, per vincles familiars o d’altra índole, com són els de Francesc Gumà i Ferran (el promotor del ferrocarril), Francesc Arrufat i Ferret o Salvador Samà i Torrents.
Oberts a canviar el nom dels carrers
Aquest estudi, de 216 pàgines, és ara a mans de la Comissió de Memòria Històrica de l’Ajuntament, que n’està estudiant les conclusions i podria proposa l’eliminació del nomenclàtor de la ciutat d’alguns dels seus noms. El regidor de Patrimoni Cultural, Jordi Medina, es mostra disposat a eliminar de la via pública els noms dels que s’ha certificat que van ser esclavistes, sempre que la Comissió ho aprovi. “Entenem que no podem reivindicar i honorar personatges il·lustres si aquests han contribuït al tràfic d’esclaus”, ha dit Medina.
Per la seva part, el regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga, recorda que “un dels objectius principals de la regidoria és fer aflorar la memòria i la reparació”, i afegeix que “cal que expliquem a les generacions futures què va passar i per què, i que trenquem els silencis que s’han anat enquistant en els anys.
El treball també aporta noms de dones com Rafaela Torrents Higuero o Concepció Soler, que demostren també la presència femenina en el llegat indià, en algunes ocasions amb vinculació indirecta amb fortunes creades en activitats comercials lligades a l’esclavisme.
