L’estudiant de tercer d’arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i riudebitllenc Ferran Orti ha realitzat i publicat recentment un estudi sobre la Guerra Civil al Penedès, que desvela com va ser la retirada dels soldats republicans el dia que el bàndol colpista arribava a Sant Pere de Riudebitlles, i els darrers combats que hi va haver al poble el 22 de gener de 1939. La investigació dels vestigis de la batalla li han permès resseguir el desenvolupament del conflicte i destapa un episodi desconegut de la història de la Guerra Civil.
El jove estudiant ha descobert que Sant Pere de Riudebitlles va ser un dels llocs de Catalunya on, després de la batalla de l’Ebre, els soldats que es batien en retirada decideixen presentar batalla a l’enemic. I s’hi dona una de les més curtes, però intenses batalles de l’últim any de la guerra, en el que es considera un dels escenaris secundaris de la guerra.
Orti explica que la primera pista dels combats la va donar el llibre Les veus de la memòria, de Rosa M. Esteve i Fina Carol. A partir d’aquí, va anar estirant el fil per reconstruir la història, obtenint informació de les dues autores, del Grup de Recerca Històrica de Sant Pere, també de l’Arxiu Comarcal, de la investigació feta per Josep Solé Armajach (IEP) sobre ubicacions de trinxeres, nius de metralladora i altres restes al municipi, que Ortí va visitar, i va rebre més informació dels propietaris dels terrenys. L’estudi ha requerit quatre anys de recerques.
Batalla desequilibrada
En arribar la 6a División de Navarra al turó de Sant Jeroni, amb sis peces d’artilleria i 200-300 soldats, el general Líster, que tenia el quarter a les Toeses i comptava amb 22 soldats, va organitzar dues posicions de defensa. Al Tossal del rei van morir dotze nacionals i dos republicans, i al coll d’Eres, prop de Canaletes, van perdre-hi la vida disset republicans i van resultar ferits dos soldats colpistes.
Ferran Orti explica que aquells combats van ser un cúmul de despropòsits. El principal és que el gruix de l’exèrcit nacional (uns 3.000 homes) s’havien dirigit cap a Sant Sadurní, on hi havia la fàbrica d’armament, deixant a Sant Pere el grup més reduït. Els republicans es van pensar que el gruix més important de soldats s’havia quedat a Sant Pere, i uns 200 republicans van perseguir el grup que anava cap a la capital del cava, on pensaven que hi podria haver una batalla més equilibrada. Quan es van adonar de l’error, els republicans es van dispersar. I els de Sant Pere van quedar venuts a la seva dissort.
