L’escriptora vilanovina Mercè Foradada acaba de publicar un nou llibre, L’amor quiet (Editorial Saldonar), que traslladarà el lector a la Barcelona del primer quart del segle XX i el farà entrar en la vida d’una parella de l’alta burgesia catalana. A la novel·la hi ha molta informació de l’editorial Montaner y Simón, que s’allotjava al carrer Aragó, ara seu de la Fundació Tàpies, i que és un dels primers edificis modernistes dissenyats per Domènech i Montaner.
Es dona la circumstància que la filla d’un dels socis de l’editorial, Maria Simón, era l’àvia materna de Mercè Foradada, la qual ha rebut com a llegat un complet epistolari de gairebé 300 cartes, que havia anat passant de generació en generació, amb la recomanació que quan morís la seva mare, les cremés. Ni la mare de Foradada no va fer, ni ella ho ha fet. Ara, a més, les cartes s’han convertit en material per a la seva nova novel·la, raó per la qual al llibre s’hi refereixen com “les cartes de la triple traïció”.
Mitjançant, doncs, la correspondència que van mantenir entre 1913 i 1925 Maria Simón i Alejandro Morillo durant les vacances d’estiu (en què passaven separats), des de la primera i tímida aproximació fins que ja tenen tres fills, l’escriptora s’aproxima a l’estil de vida d’una burgesia ja desapareguda. A més, la història de les cartes es va alternant amb la d’una parella actual que viu un amor serè, després de tota una vida d’encontres i desencontres. Dues històries paral·leles, de dues parelles, des dels primers moments de passió i dependència extrema fins a aquest amor quiet, sense estridències, però que arrela i dona sentit.
