El secretari general d’una ONU inoperant pel dret de veto, que desactiva mediacions i anul·la resolucions, ha estat concloent a l’obertura de la 79a assemblea: “Estem davant d’un món interconnectat per la impunitat, la desigualtat i la incertesa.” Però, alhora, interconnectat per propostes com la del Forum de Governança Global, que des del 2020 defensa la refundació de l’ONU, amb un Consell de Seguretat ampliat i la capacitat de l’Assemblea general per anul·lar els vetos del Consell.
I si nosaltres som el món, també necessitem la pausa autocrítica i/o terapèutica per canviar prejudicis i creences. Perquè la impunitat, la desigualtat i la incertesa encara planegen al mont Sinaí, símbol trident del patriarcat d’Abraham. Pausa. També van planejar al Mont Serrat, un altre símbol, com recordava l’advocada Lourdes Parramon a l’article “Medalles i medalletes” ( Ara, 9-9-24), on reclamava la polèmica medalla per les víctimes d’abusos (La Salle, jesuïtes, etc.) i esmentava el cas de Miguel Hurtado, amb indemnització relegada malgrat la gravetat d’unes seqüeles, “que no van impedir-li estudiar medicina”. Pausa. No estranya que alhora, les paraules de l’advocada siguin concloents: “L’Església no mereix cap reconeixement públic. Mentre aprova protocols…, segueix negant-se a afrontar les causes profundes dels abusos. Celibat obligatori? Model –masculí– de ministeri? Repressió del desig? Aversió a l’homosexualitat?”. Pausa. Mentrestant, planejant com sempre, la innocència.
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca
