Un Most de cine

El Festival Internacional de Cinema del Vi arriba enguany amb més força que mai, havent deixat enrere les estretors de la pandèmia i amb ganes de tornar a omplir d’espectadors les sales penedesenques –principalment les vilafranquines, però no només–, per projectar el bo i millor del cinema del vi. Hi haurà les seccions ja clàssiques, com són la Collita (cinema del vi), el Brot (selecció dels millors curtmetratges d’àmbit estatal i de joves talents), el Gran Reserva (de preestrenes encara no comercialitzades), el país convidat (enguany, Geòrgia) i també el Most als Cellers i el Most als Municipis. Sense oblidar sessions especials com l’acte inaugural i el de cloenda, amb homenatges a personatges de primer nivell. Tot, sota l’organització del Vinseum i de Cineclub Vilafranca, i amb el suport logístic imprescindible de desenes de persones voluntàries, sense les quals seria impossible programar la cinquantena d’actes (alguns que coincideixen) de què consta el festival.

Si una cosa es va trobar a faltar l’any passat –i encara més en fa dos– va ser acabar les sessions amb una copa de vi o cava a la mà. Aquest era, és, un senyal d’identitat del Most, i té tota la lògica que s’acabi una projecció de cine de temàtica vitivinícola amb un tast que permet allargar la jornada amb una conversa distesa al voltant del que s’ha pogut veure. Enguany, doncs, el Most recupera aquest espai de convivència, d’interrelació entre espectadors i a voltes amb presència de protagonistes de la filmació, i de fer-ho amb una copa a la mà.

Cada any el Most ret homenatge a dos personatges. A la gala inaugural del dijous 3 de novembre es va lliurar el Premi Honorífic a l’actriu catalana Julieta Serrano, una de les grans muses del realitzador Pedro Almodóvar i figura clau dels serials televisius més emblemàtics. També s’hi va projectar el documental El viaje de Julieta, de Pancho García Matienzo, que hi reuneix velles amistats com el mateix Pedro Almodóvar, Antonio Banderas, Ana Belén, Rossy de Palma, Carme Elias, Nuria Espert, Cayetana Guillén Cuervo, Paco León, Marisa Paredes…

El segon Premi Honorífic es lliura aquest divendres, 4 de novembre, a l’auditori del Vinseum, i el rebrà l’enginyer agrícola ja jubilat i vilafranquí Agustí Villarroya, que ha estat una persona clau en el món de la vitivinicultura catalana dels darrers quaranta anys (1970-2012) com a assessor de luxe del Departament d’Agricultura de la Generalitat i com a gran coneixedor de totes les DO vitícoles catalanes. Tot un referent per a la pagesia, com li va reconèixer el sindicat Unió de Pagesos fa sis anys amb la concessió del primer Premi Nacional Felip Domènech Costafreda.

Un món també de dones

Durant la mateixa vetllada del dia 4 es projectaran dos documentals que inauguraran la secció Collita: Y a la viña también, d’Irene Guede, i As rebeldes do viño, de Déborah Vukuši. Dos audiovisuals d’autoria femenina i que estan dedicats a les dones, que tan sovint s’han deixat de banda a l’hora de narrar el món de la vinya i del vi. En el primer dels casos, amb diferents generacions de dones navarreses reflexionant sobre com ha estat la seva vida al sector vitivinícola; en el segon, en què una sommelier enllaça la seva pròpia història amb la de quatre dones revolucionàries del món del vi i que són exemple d’esperit de superació.

Enguany la secció Collita del Most constarà de 39 treballs de nou països diferents, tots dedicats al món del vi i de la vinya, amb el 31% de catalans (el 56% catalans i espanyols) i el 44% d’internacionals. Tots ells competiran per algun dels sis premis existents: Premi Vi Català, Gran Premi del Jurat, Premi Projecció Internacional, Premi al Millor Documental, Premi al Millor Treball de Ficció, Premi al Millor Treball Promocional i Premi Arrels.

Collita és un marc idoni per poder prendre consciència dels reptes que afronta la societat del segle XXI, i ho fa enguany amb protagonisme especial de la dona, ja que una tercera part dels tretze treballs que es projectaran han estat dirigits per dones, i fins a sis posen el focus central en la figura de la dona.

Altres temàtiques destacades que ressonaran a les sales del Most 2022 són el conflicte laboral i social vinculat a la indústria del vi, la memòria històrica, les noves tendències respectuoses amb la terra, l’emergència climàtica, el despoblament rural, el mercat globalitzat…

El Most és un festival organitzat des del primer dia pel Vinseum, i enguany torna a estar codirigit també per Cineclub Vilafranca. La seva empremta cinèfila es fa especialment evident en dues seccions: Gran Reserva i Brot. Aquesta última és hereva de la Mostra de Curtmetratges que des de finals dels anys 90 organitzava l’entitat, i que projecta alguns dels millors curts estatals dels darrers temps, concentrats en tres sessions. En total s’han presentat 363 curts a la mostra, dels quals se n’han seleccionat una vintena. Alguns dels no seleccionats es podran veure igualment a la tercera edició del Campus Brot, de joves talents. Les tres sessions del Brot seran al cinema Kubrick de Vilafranca, el Campus Brot serà a la sala Zazie del Casal i, com a novetat i per primera vegada fora de Vilafranca, hi haurà una sessió especial del Brot a Sant Pere de Riudebitlles.

Pel que fa al Gran Reserva, es dona l’opció al públic del Most de poder visionar abans que ningú llargmetratges que en poques setmanes ja es podran veure a la gran pantalla dins el circuit comercial habitual, enguany amb sis pel·lícules, cinc d’elles al Kubrick i una a l’Auditori Municipal de Vilafranca. Són la ja esmentada El viaje de Julieta; la japonesa Small, slow but steady (de Shô Miyake), sobre una boxejadora que ha de prendre una decisió transcendent a la vida; La Maternal (de Pilar Palomero, Premi Goya i Gaudí 2021 per Las niñas), que fa un viatge a una casa d’acollida de menors embarassades; Les années Super-8, de la Premi Nobel de Literatura 2022 Annie Ernaux, que comparteix les seves gravacions familiars filmades entre 1972 i 1981; Abrázame fuerte (de Mathieu Amalric), sobre la fugida desesperada de la maternitat, però en què res és el que sembla; i Suro (de Mikel Gurrea), Premi de la Crítica al Festival de Sant Sebastià, que es projectarà durant la cloenda del Most a l’Auditori Municipal i que trenca amb el concepte idíl·lic de la vida al camp català a través d’una jove parella.

Nosferatu

Aquest divendres, un cop acabada la gala del lliurament del Premi honorífic a Agustí Villaroya, es projectarà al Kubrick la pel·lícula Nosferatu, de F.W. Murnau, estrenada enguany fa cent anys. Serà una projecció especial que Cineclub Vilafranca vol repetir cada any per convertir-la, a la llarga i sempre dins del Most Festival, en una autèntica Festa del Cinema. Un clàssic del cinema de terror que es projectarà restaurat i amb l’acompanyament de música electrònica en directe de la mà del dj Kosmos.

Un Most que a cada edició va fent més comarca. Malgrat que la majoria de projeccions són a Vilafranca, el festival d’enguany serà més viatger que mai, ja que dona la possibilitat de veure films a municipis com Santa Margarida i els Monjos (castell de Penyafort), Avinyonet (Local d’Esquerres i Can Ràfols dels Caus), Olèrdola (conjunt monumental), Sant Pere de Riudebitlles (Molí de Cal Xerta), Torrelavit (Casa de Cultura i cellers Jean Leon i Pardas) i Sant Sadurní, on a banda d’una doble projecció a Recaredo, també acollirà el dia 12, al Cava Centre, la Festa de la Bombolla, amb la projecció de Champagne!, de Nicolas Vanier; quatre hores de música amb el dj Miki Puig; i el tast de tres còctels de cava elaborats pel sommelier Xavier Roig, de Cal Feru.

A tot això cal afegir-hi també la programació de tres tastos de vins, amb places limitadíssimes i tots tres al Vinseum: un de vins georgians (país convidat), un altre titulat “El vi i el conflicte”, amb el sommelier Roger Viusà; i un tercer, “Dones rebels”, amb Pilar Higuero i Montserrat Martínez.

La imatge del Most 2022 és ben especial. Perquè és una obra d’art. I no del disseny gràfic, sinó que és un tapís que és un encàrrec que el Vinseum va fer expressament per al festival a l’artista catalana i resident a Manchester Gina Nadal, i que en el futur es podrà veure exposat en una de les sales del museu de Vilafranca. El tapís, colorista, abstracte, recrea el territori vinícola com una geometria abstracta en què s’entreveuen les seves parcel·les i terrasses, com un mosaic a vista d’ocell. S’hi barreja allò que ja està assentat (la tradició) amb noves possibilitats encara per teixir (la innovació). El joc culmina capgirant la imatge del tapís penjat, de manera que resten filament penjant, encara per teixir, que conceptualment esdevenen pluja. Una obra d’art, en definitiva, que quedarà com a llegat per al Vinseum, i que comença una col·lecció que es preveu anar fent créixer cada any amb una peça diferent.

El dissabte 12 d’octubre es projecta a l’Auditori del Local d’Esquerres d’Avinyó Nou el documental Georgia Homeland of Wine; una pel·lícula de 44 minuts de 2019, d’Alexander Gabunia, que aborda la investigació científica internacional que ha demostrat que aquest país caucàsic és la pàtria del vi i que la primera producció de vi hi va començar fa 8.000 anys. La mateixa pel·lícula, premiada al prestigiós Festival de Cinema del Vi de Marsella Oenovideo, per la seva contribució a la didàctica de la cultura i la ciència rere el vi, s’haurà projectat prèviament, el diumenge 6 d’octubre, a l’auditori del Vinseum de Vilafranca.

I és que la descoberta de Geòrgia com a bressol de la vitivinicultura inaugura una nova era per a la historiografia del vi i és una excusa ideal perquè enguany, el Most Festival tingui Geòrgia com a país convidat.

No queda limitada a aquestes dues projeccions la participació georgiana al Most 2022. N’hi ha més. Molt més. El dimarts 8 de novembre el Vinseum oferirà un tast de vins de Geòrgia, conduït pel sommelier Raimon Salas, gran coneixedor dels vins i de la cultura georgiana ja que hi va viure durant un any. La gastronomia georgiana es podrà conèixer en acabar la projecció del dia 6 a Vilafranca, a la plaça de Jaume I, amb la participació de restaurants d’aquell país establerts a Catalunya.

El cine contemporani també tindrà cabuda al festival, amb la projecció de tres curtmetratges de joves realitzadors georgians, amb selecció a càrrec del Centre Nacional de Cinema Georgià, que mostren la situació política i social del país al segle XXI: 10.45, Neighbour i Sorry for being late. Serà el divendres 11, a la sala Zazie del Casal de Vilafranca.

I si algú encara hagués quedat amb ganes de més, dins l’Arxiu Most els tres dimarts posteriors al Festival es projectaran al Vinseum tres pel·lícules projectades en edicions anteriors del Most, titulades Georgia, the cradle of wine, À source du vin i Prime meridian of wine.

No tindria gaire sentit un festival de cinema del vi sense tastos i sense entrar dins un celler. El Most ho fa. Dins la cinquantena d’actes que organitza, concentrats en deu dies, programa quatre projeccions audiovisuals que pel·lícules que concursen a la secció Collita. Amb dues sessions dobles, els dies 5 i 12 de novembre.

1 de 4

Dolors, tu formes part de l’estol d’usuaris més fidels del Most Festival.

En soc una usuària total. Durant els 13 dies del Most no faig res més, ho segueixo quasi tot: la inauguració i la cloenda, de tastos no me’n perdo cap, veig quasi totes les pel·lícules de la secció Gran Reserva, la Collita evidentment, el Brot si puc… tot i que sovint s’encavalquen.

Què t’atreu tant, del Most?

Perquè tinc l’ocasió de veure pel·lícules que normalment no puc veure o que m’hauria de desplaçar molt per veure, i ho faig en un entorn còmode, prop de casa, i perquè m’agrada el cinema.

I la temàtica vitivinícola…

La temàtica del Most està molt relacionada amb el vi, però també amb la cultura, amb les precarietats del pagès, la part bucòlica del vi… Es fa una molt bona tria de les pel·lícules.

Et convertiràs en una experta del tema.

Jo vaig a tot arreu per aprendre. No em perdo mai cap tast que es faci al Vinseum (cada mes se’n fa un segur), perquè hi conec gent i t’expliquen coses molt interessants. També m’agraden molt les comunicacions dels joves, que donen una visió de la vinya i el vi més oberta.

Més oberta?

Hi ha un canvi de mentalitat a la vinya, me n’he adonat veient pel·lícules i escoltant experts que en parlen. Abans el viticultor veremava i venia, i ara molta gent jove prova de fer-se el seu vi, tenen ganes de trencar amb aquesta estructura.

El Most també té una dimensió social.

Que és fantàstica! Hi fas amics, molt bons amics. Jo vaig venir a viure a Vilafranca sense conèixer ningú i, a través d’una activitat que m’agrada, tinc un punt de contacte amb aquelles persones a qui també els agrada. D’aquell tema en podré parlar sempre que me les trobi. I saps què em va sorprendre més, quan vaig venir a viure aquí?

Què et va sorprendre?

Que a tot arreu s’acabaven els actes amb una copa. És meravellós!

Doncs enguany es recupera la copa de vi o cava al final de cada projecció.

La copa de després ajuda que puguis parlar de la pel·lícula havent-la vist. Ja tens un criteri i no passa res si l’entès diu que és boníssima i a tu no t’agrada. Però sí, s’agraeix molt que es recuperi la copa, tot i que l’any passat en algunes ocasions en sortir d’una projecció vam anar a fer un vermut amb quatre o cinc persones més, o a un restaurant a dinar per poder-ne seguir parlant.

Caram. Cinema, cultura del vi, relacions socials. Tot rodó.

A mi el que no m’agrada és que abans de veure una pel·lícula te’n donin massa expectatives. Prefereixo veure-la sense prejudicis previs. La Montserrat Roig, a qui vaig conèixer, reivindicava que els llibres no havien de portar les explicacions a la contraportada. Una cosa és que te’n facin una petita introducció, però si et dona massa informació, després hi busques el que t’han explicat. Prefereixo que me’n parlin després, quan tothom l’ha vista i ja te n’has format una opinió.

Tens alguna secció del Most favorita?

La Collita, perquè són pel·lícules molt enfocades a explicar les dificultats del món del vi en totes les seves vessants, veus com funciona el món del vi i m’aporta coneixements reals sobre el món del vi, no glamurosos. Són sempre mirades d’actualitat, molt compromeses, i són un reflex també de tots els problemes de la societat en general. També hi ha el Gran Reserva, que et dona la possibilitat de veure pel·lícules que no tenen res a veure amb el vi, que són preestrenes que tens ocasió de veure abans que entrin al circuit comercial.

Doncs que gaudeixis molt del Most 2022!

No vull acabar sense dir que estic molt contenta que li donin el Premi Honorífic a l’Agustí Villarroya. Ha fet tantes coses, pel museu! Durant molts anys era el que organitzava les sortides dels Amics del Vinseum a totes les DO de Catalunya, i és tan alliçonador. Coneix els cellers, les característiques de la terra, els vins… No te l’acabes. Es mereix molt aquest homenatge.