Divendres passat va morir el Jordi, un dels meus consogres, després d’una llarga malaltia que, entre altres coses, va acabar amb l’excel·lent humor amb què es prenia les petites vicissituds amb què ens acostuma a “obsequiar” aquest període de temps que diem vida.
Una de les seves filles, la Sònia, a la cerimònia fúnebre feta a l’església del poble (Castellví de la Marca), va lloar la bondat del seu pare. Sempre tenia una paraula amable per a tothom i, com he dit més amunt, amb un sentit de l’humor que feia goig conversar amb ell.
A més de deixar constància de les virtuts del Jordi, vull comentar la gran impressió que em va causar presenciar el profund sentit de comunitat, de poble, de la gent de Castellví. Tant al matí al tanatori de Vilafranca, com a l’església de Sant Sadurní de Castellví a la tarda, em va sorprendre la quantitat de gent que hi va fer cap a donar el condol i acompanyar la Teresina i les filles en uns moments tan difícils per elles. Feta l’excepció dels pocs forans que per raons d’amistat o parentiu hi vam acudir, crec que quasi tot el poble va anar al comiat del Jordi.
És per això que crec que és una gran sort viure en un poble petit. El sentiment de comunitat, de grup, de gran família, si voleu, només es dona en aquests petits nuclis de persones que poden gaudir d’una mútua coneixença i de saber acompanyar-se en els moments difícils (els fàcils no costa gens).
Així doncs, la Teresina, la Sònia i la Laura saben que així que surtin al carrer es trobaran amb qui els adreci una paraula amable i els doni la joia d’una estona de conversa. I això, estimats lectors, és el gran regal que dona la vida a totes i tots els qui tenen la sort de poder fer el seu camí en un poble petit. Felicitats!
Jordi Biosca Badia
Vilafranca del Penedès
