En Salvador Queraltó és l’últim pastor que queda a Vilafranca. Ell és l’encarregat de portar aquestes setmanes el seu ramat, amb un centenar d’ovelles i una quarantena de cabres, a pasturar per les vinyes que té el celler Loxarel a Vilobí del Penedès. Elles s’encarreguen de fer el que es coneix com la poda en verd, és a dir, treure (menjar) les fulles que tapen el raïm perquè aquest pugui rebre millor l’impacte del sol i madurar en condicions òptimes i sense tants riscos de podridura. Aquesta poda la fan aquests dies i fins a principis de juliol perquè coincideix en el moment que va de la floració fins al creixement del fruit. Si el raïm és més gran, és també més dolç i se’l menjarien.
Per Josep Mitjans, enòleg i propietari del celler, “fent la poda en verd amb les ovelles aconseguim airejar el raïm, llaurar de forma natural la vinya i també tancar el cercle, ja que nosaltres treballem amb biodinàmica”, explica. Mitjans, assegura que “el contacte de la terra amb els animals és molt important” a l’hora d’obtenir un raïm més pur que repercuteixi en un millor vi. Mitjans apunta que l’ús del ramat “aporta petites coses que donen un ‘plus’ al producte”.
Que el ramat entri a la vinya no és nou, de fet, el ramat de Salvador Queraltó fa més de dotze anys que pastura per les 20 ha de vinya de Loxarel. “Durant aquestes setmanes hi van dues vegades al dia i poden fer entre 3 i 4 ha per jornal”, comenta el pastor. Queraltó explica que el ramat no es menja el raïm perquè encara és “aspre” i troba més dolços els pàmpols, a la vegada que destaca que trepitjant la vinya les ovelles i cabres llauren la terra de forma natural. També explica que les ovelles són capaces de distingir les diferents varietats de cada cep pel gust del pàmpol: “Quan es cansen d’una vinya, van cap a l’altra per buscar nous gustos”. Per l’últim pastor en actiu de Vilafranca és important que els cellers apostin pel cultiu ecològic i adverteix que “si no s’aposta més per l’agricultura ecològica, per molt que tot ho veiem verd, d’aquí a uns anys les bèsties no tindran vida”.
