Un Sant Jordi diferent

Com es preveu el Dia del Llibre i la Rosa 2020?

No ho veiem com un dia de Sant Jordi, serà una altra cosa. És més un dia del sector professional, perquè creiem que els nostres clients s’ho mereixen. Pensem que serà un Dia del Llibre amb menys quantitat de vendes, per les circumstàncies de la pandèmia i per la temperatura.

El fet que caigui al mig de l’estiu, no sembla gaire atractiu ni per qui estigui a una banda ni per qui estigui a l’altra banda de les parades.

Creiem que serà molt de tarda i de nit. En fer-se a l’estiu, ho volem allargar fins a les 11 de la nit. Ens agrada molt que puguin passar els clients a veure llibres, que hi hagi els que ens agraden als llibreters i també les novetats. L’any que Sant Jordi va caure en Setmana Santa vam veure que la gent passa pel carrer i en trobar-se les parades, s’hi atura i acaba comprant llibres.

Quina valoració fas de la iniciativa Llibreries Obertes, que hi va haver durant el confinament? Va compensar el Sant Jordi?

Les Llibreries Obertes ens van ajudar molt, però no ens va ajudar a recuperar el que és un Sant Jordi normal. Moltes llibreries van vendre el 23 d’abril per internet, però no va tenir res a veure Sant Jordi.

Per què creus que els últims anys tanquen més llibreries que no pas n’obren?

Últimament no tinc coneixement que hagi tancat cap llibreria. Si n’hi ha alguna que ha tancat és perquè ja anava malament, no per la pandèmia.

La crisi econòmica del 2008 va ser pitjor.

La crisi del 2008, que ens va arribar molt més tard al món del llibre (els anys 2012, 2013 i 2014), va ser horrorosa. Ens va afectar d’una manera tan exagerada! En canvi, la crisi de la pandèmia ha estat menys forta per als llibreters. És tremend que agafés Sant Jordi, perquè pot representar el 10% de la facturació anual de les grans llibreries i fins al 30% de les petites, però un cop vam obrir, tothom ha volgut apadrinar les llibreries de proximitat, les llibreries de barri, i això ens ha ajudat. Jo sempre acabo dient: “Què és un poble sense llibreries?”.

Ja fa diverses generacions que l’escolarització és universal, tothom sap llegir. El llibre infantil està sempre entre els més venuts. Però no s’arriba mai als nivells de lectura, per exemple, del mercat francès. Per què?

El llibre infantil es ven moltíssim perquè als pares no els costa gens de gastar-se uns cèntims si el nen vol un llibre. Però no ho pots comparar de cap manera amb el mercat francès perquè, començant per la política de país, és pro llibreries i és pro món del llibre. A França es dedica molt d’esforç perquè els nens i les nenes llegeixin, perquè no tanquin llibreries.

A Catalunya també hi ha polítiques de foment de la lectura.

Sí, que el sector treballem junts per tirar endavant el món del llibre, i parlem amb la Generalitat i els ajuntaments per fer Sant Jordi, per la Festa del Llibre. Però hauríem de fer-la encara millor, aquesta política. Ens hauria d’ajudar el Departament d’Educació, animar els pares i les mares perquè comprin llibres i promoguin que els nens llegeixin. Un llibre no és car, perquè el poden llegir moltes persones. En canvi, si vas a un dinar o sopar, t’ho gastes i ja està. A més a més, llegir desenvolupa molt la imaginació del nen, l’ajuda en molts sentits. Si el nen és lector de petit, potser a l’adolescència ho deixarà, però després hi tornarà; els pares i mares, hi pot haver un temps que es dediquen molt a la infància i deixen de llegir –o no, n’hi ha que troben el moment–, però hi tornen. Sí que és cert que cal una política des d’Educació de foment del llibre, i és cert que s’està començant a fer des de la Generalitat.

Per què creus que no tenim cap Nobel català?

Estem en un país molt petit i no es valoren prou els escriptors i les escriptores que tenim, que són de molta altura i hi ha gent que podria merèixer-ho. L’Institut Ramon Llull està fent una feina fora de sèrie per donar a conèixer els nostres escriptors i escriptores.

Què et sembla la proporció de llibres que hi ha al mercat en català i en castellà?

Em sembla que la quantitat de llibres en català no és tan exagerada com la que hi ha en llengua castellana. El mercat en castellà és molt més gran, però potser rebem moltes més novetats en castellà, i hi ha comarques, com aquí a Girona, que es ven molt més en català que en castellà. Barcelona, que és on més habitants hi ha i on més llibres es venen, potser és més bilingüe, però a comarques es ven molt en català. Jo, si hi ha molt per triar, ho trobo fantàstic.

L’escola municipal d’art Arsenal, de Vilafranca, s’ha encarregat de confeccionar la portada de La Fura de Sant Jordi d’aquest 2020. Una portada monogràfica, que és sempre una obra d’art per si mateixa, i que no va poder aparèixer en el moment que tocava atès el confinament i la suspensió de tots els actes relacionats amb la diada.

80 portades

Per confeccionar la portada, l’Arsenal va plantejar-ho com una activitat transversal amb la participació de la vuitantena d’alumnes que al curs 2019/20 han fet algun dels seus tres cicles de grau superior: de gràfica impresa, de gràfica audiovisual i de joieria. La intenció era dedicar-hi tota l’escola una setmana sencera, però el confinament va afegir dificultat al treball, ja que l’alumnat ho va haver de fer des de casa, per tant amb un nivell d’autonomia superior, i amb el suport telemàtic del professorat.

L’Arsenal ha fet una primera selecció de cinc finalistes, entre les 80 portades sorgides: quatre que es reprodueixen en aquesta pàgina i la guanyadora. La portada és obra d’Enric Bages, veí de Font-rubí, alumne –ja graduat– de segon de gràfica impresa i prèviament llicenciat en belles arts. Amb el lema “Un Sant Jordi diferent”, a la portada es poden veure alguns dels elements referencials de Sant Jordi, com són la rosa (dues, en aquest cas), dues mans amb guants quirúrgics i el fragment d’un llibre, amb un text que tracta sobre la covid-19.