L’Antonio Merino és vilafranquí i col·lecciona discos des del 1970. Explica que als catorze anys, amb la paga de la primera feina que va tenir, va comprar-se el primer casset i un disc de vinil. Ara, després de mitja vida dedicat a col·leccionar vinils negres, picture disk, shaped i cd d’edicions limitades, compta amb uns 7.000. El picture disk és un vinil que té tota la superfície pintada o dibuixada, mentre que el shaped és també un vinil, però de 10 polzades i retallat, que sona perfectament.
Les edicions limitades consten, com a molt, d’uns 5.000 exemplars a tot el món i són autèntics tresors per als col·leccionistes. Ell els té a casa seva, perfectament organitzats per tipus de suport i gènere. “Tot i que a mi m’agrada molt el rock, tinc discos de tots els estils, des de flamenc fins a heavy” explica.
No hi ha gaire col·leccionistes de discs que ho facin, però a l’Antonio a més de recopilar discs, li agrada donar-los a conèi-xer, per això ha organitzat unes quantes exposicions per diferents pobles i ciutats del país. La més concorreguda de totes va ser a Vilafranca, a la Capella de Sant Joan. Era l’any 1994 i van visitar-la gairebé 4.000 persones. Precisament, aquestes setmanes està ultimant els darrers detalls d’una nova mostra que preveu organitzar al Penedès, segurament en algun poble del voltant de Vilafranca.
A l’Antonio Merino, que des de fa uns anys viu a Daltmar (Olèrdola), li agradaria poder anar més enllà de les exposicions i arribar a muntar un museu del disc. “Aquest és un projecte que tinc de tota la vida i m’agradaria poder-lo fer realitat algun dia” conclou.
