L’historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Figueres publica la biografia Pau Casals. Música i compromís (Enciclopèdia Catalana) en la qual posa al descobert la vigilància policial a la qual va estar sotmès el violoncel·lista i compositor vendrellenc durant el seu exili, per part del franquisme a través d’ambaixades i consolats, així com el seu vincle amb Catalunya i els seus símbols, com Montserrat, la sardana i els Jocs Florals. Després d’una investigació de quinze anys a més de 50 arxius d’arreu del món, realitzada en col·laboració amb la Fundació Pau Casals, i que ha inclòs més de 8.000 registres i 40.000 unitats documentals, Figueres ha reunit al llibre 500 imatges i documents, molts d’ells inèdits.
Persecució sistemàtica
El llibre, que es publica coincidint amb els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, inclou aportacions noves sobre la vida i obra del mestre, com la persecució franquista o l’intent frustrat de tocar “El pessebre” al Vaticà.
Segons Figueres, el franquisme va dedicar a Casals centenars d’informes, cartes, notes i memoràndums pel seu predicament mediàtic i la seva significació mundial, atès que les seves paraules en públic tenien molt ressò internacional, i els consolats, ambaixades i delegacions espanyoles d’arreu del món miraven amb qui parlava i què deia. L’investigador, en aquest sentit, ha localitzat informes sobre el músic de pràcticament tots els cossos policials tot i que algun document s’ha destruït.
La primera biografia que surt de Pau Casals en gairebé mig segle deixa de banda, doncs, la perspectiva catalana del compositor, per centrar-se en la vessant internacional. I és que Casals va tenir una gran mobilitat: va viure a Catalunya, Prada de Conflent, Nova York, París i Puerto Rico.
L’historiador ha destacat que Casals sempre va tenir Catalunya al cor, “i no perquè hi posés una bandera”, sinó que se sentia “profundament vinculat” a la seva terra de la infància, en concret al Vendrell, la platja de Sant Salvador i, més endavant, Prada. Tant era així que els refugiats a l’exili sabien que podien comptar amb Casals per a qualsevol esdeveniment relacionat amb Catalunya.
Jutjat per Franco
Figures ha afegit que en aquest terreny també és inèdit el lligall d’un judici que va tenir al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, en què se’l va condemnar amb un milió de pessetes. En aquell judici s’aprecia “l’atac del franquisme a la catalanitat i els sentiments republicans demòcrates”.
Un altre dels aspectes inèdits de l’obra són les desenes d’imatges familiars en què destaca el “riquíssim” epistolari de Casals amb periodistes, músics, escriptors i polítics contemporanis.
Ara la voluntat de l’autor és que l’obra, “un resum de 400 pàgines”, pugui culminar en un resum d’un centenar de pàgines “molt més sintètic” i que no sigui una biografia dels tòpics al voltant de Casals.
