No se’m dona gaire d’escriure als setmanaris, però aquesta vegada penso que val la pena. És per agrair molt sincerament a la Cobla Sons Essencials i l’Agrupació d’Òpera d’Andorra l’espectacle que ens varen oferir diumenge a l’Auditori de Vilafranca amb la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”.
La veritat és que hi vaig anar amb una mica de recel, donada la publicitat que comentava una certa “adaptació” de l’original amb aires de rumba i jazz. El resultat, segons la meva opinió, és molt bo. La feina dels dos equips, molt ben conjuntada i amb una qualitat interpretativa extraordinària. L’equip de ball, reduït però amb molta gràcia i coreografia encertada. Especialment un reconeixement al ballarí solista de la poesia sobre el llop i l’ovella: superb! Els cantants, tots, correctíssims i amb força taules, especialment el baix, amb una veu molt maca i un fraseig molt ben modulat. Simpàtic el cor, ja una mica entrat en anys, però amb moltes ganes i la lliçó ben apresa.
Faig un reconeixement especial a la cobla, amb un domini instrumental extraordinari i una professionalitat que ja voldrien altres amb més renom. Bravo! I finalment ,un aplaudiment ben gran per la direcció, “adaptació” i posada en escena, d’un gust, modernitat i sentit teatral de categoria cum laude.
En definitiva, una molt agradable sorpresa per un parell d’hores que vàrem passar gaudint del teatre ben fet en el més ampli sentit de la paraula. Els aplaudiments del final així ho manifestaren. Bravo!
Jordi Biosca i Badia
Vilafranca del Penedès
