Entre dilluns i dimarts a Catalunya va ploure la mateixa quantitat d’aigua que tota l’acumulada els darrers dos anys. El 29 d’abril va ser el dia més plujós en el conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Gairebé havíem oblidat què era un dia sencer de pluja, veure pèlags als carrers i l’olor de terra humida.
Aquest capítol de pluges generalitzades arreu del país ha fet augmentar lleugerament el nivell de les reserves hídriques, per la qual cosa el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha explicat que el govern està valorant la situació actual de les reserves d’aigua i previsiblement dijous que ve, que és quan es reunirà la comissió de la sequera, decidirà si es relaxen o no restriccions. No anem bé.
No se’ns escapa que estem immersos en campanya electoral i que l’anunci pot servir per calmar sectors estratègics com el turístic. Ara bé, no cal ser cap expert per agafar els registres de reserves hídriques i cabals dels rius per comprovar com a l’hora del tancament d’aquesta edició (2 de maig), les reserves d’aigua de les conques internes estan al 21,27%, una xifra quatre punts per sota de la que es registrava just fa un any.
Certament, les pluges de principi de setmana han estat un respir, una petita treva que ha permès que les reserves creixin cinc punts per sobre del nivell que va fer entrar bona part del país en emergència per sequera. Ara bé, d’aquí a flexibilitzar les restriccions just a les portes de l’estiu –l’estació més seca i calorosa– n’hi va un bon tros.
No hem après res de les anteriors sequeres i de la gestió –més que deficient– que se’n va fer? L’últim episodi de sequera extrema va tenir lloc entre l’abril de 2007 i el maig de 2008. Durant aquest període, es van encadenar més de setze mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. Setze anys després, ens trobem en la mateixa situació i sense polítiques clares per fer-hi front. Restriccions, dessalinitzadores, bucs d’aigua… Anuncis, massa anuncis, partidisme i ara, per acabar-ho d’adobar, campanya electoral.
La raó de ser de la política és facilitar la vida als ciutadans. És evident que la pluviometria no és a les seves mans, però envoltar-se d’experts per pensar plegats estratègies per combatre’n els efectes, sí. I és això el que manca: expertesa, rigorositat, valentia i pensar en el bé comú.
