Una segona vida al CREAC

Tortugues, serps, iguanes i camaleons de diferents races s’han instal·lat a Calafell durant les últimes setmanes. Són els primers exemplars que han arribat al CREAC, el primer centre de protecció de fauna del Baix Penedès i de la demarcació de Tarragona.

El Centre de Recerca i Educació Ambiental ha obert les portes gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Calafell i l’Associació GRENP, que ha decidit assumir la gestió d’aquest nou equipament ubicat a l’antiga biblioteca de Segur, on hi havia hagut la primera escola de la zona. “Hem hagut d’esperar dos anys per rebre el permís de la Generalitat, però ja el tenim en marxa”, explica satisfet el director del CREAC, Daniel Fernández.

En aquesta fase inicial, el centre acull una vuitantena d’animals, però té una capacitat per a gairebé 600 exemplars. En la majoria de casos són animals exòtics que han estat recuperats del carrer o de domicilis particulars, ja sigui perquè s’havien escapat d’algun habitatge on els havien comprat com a mascotes, o bé perquè havien estat abandonats. “La posada en marxa del centre donarà una segona oportunitat a aquests animals”, celebren des del CREAC.

Aquesta segona vida comença en el moment que sona el telèfon del centre per avisar que s’ha trobat un animal. Aleshores, l’equip d’herpetòlegs es desplaça fins al lloc on es troba l’exemplar per recollir-lo i portar-lo al centre. Abans, però, s’inicia un protocol de bioseguretat molt estricte que evitarà posar en risc la salut de l’animal.

Caldrà fer servir, per exemple, estris de captura i contenció adients, serà obligatori dur a terme un procés de desinfecció prèvia, durant i després de la recollida, i els veterinaris hauran de fer un control sanitari de la bèstia un cop aquesta arribi al centre. “Segons el seu estat de salut i les condicions amb què arriben, l’estabilitzem o l’enviem a altres centres on es puguin fer càrrec”, explica la biòloga del CREAC, Andrea Jhulyana López.

El problema és que ara mateix els centres de recuperació de rèptils i amfibis es troben “col·lapsats” i, malauradament, ja no poden assumir l’acollida de més animals. Per evitar que això passi també a Calafell, el centre té molt clar que potenciarà la tasca pedagògica entre la ciutadania. “Volem acostar a la població totes les problemàtiques amb què ens trobem amb els animals recollits fins ara perquè ningú cometi altre cop aquests mateixos errors”, diuen.

Segons López, el primer d’aquests errors és considerar que els animals exòtics són fauna domèstica, quan en realitat es tracta de fauna salvatge: “En cap cas s’haurien de considerar una mascota perquè quan els agafem o els fem carícies s’estressen; una iguana no és un gos o un gat”. A més, els exòtics són animals que, per viure, necessiten llum ultraviolada, una temperatura i humitats molt específiques, i un seguit de condicions que “molta gent no preveu quan els compra”. Un cas recent que exemplifica la manca de compromís i el desconeixement per part de la població sobre les espècies exòtiques és que, darrerament, molts propietaris s’han desfet dels seus animals a causa de l’encariment del preu de la llum. “S’han adonat que mantenir un terrari a 32 graus és molt costós i ja no volen fer-se càrrec de l’animal”, lamenten des del centre. Un altre dels problemes amb què es troben és que, com qualsevol altre animal, els exòtics també requereixen tenir un seguiment al veterinari i, sovint, ningú ho compleix. 

Per això, popularitzar els coneixements mediambientals serà una de les potes del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell. Aquesta tasca pedagògica es farà en una aula mediambiental que tot just s’està acabant de condicionar i que, previsiblement, programarà els primers tallers aquest mes de juny, coincidint amb la inauguració oficial de l’equipament.

Alguns dels animals que acull el CREAC

1 de 3

El CREAC, però, podrà actuar com a centre de recollida de tota mena d’animals –i no només exòtics–, després d’haver rebut l’autorització de la Generalitat per acollir, fins i tot, animals potencialment perillosos, com ara les serps verinoses. El director del centre explica que, actualment, la majoria d’aquests animals són sacrificats quan els Mossos d’Esquadra els decomissen als seus propietaris. Gràcies a aquest permís, la previsió és que ara puguin romandre al centre. S’hi quedaran en una sala que ha estat dissenyada especialment per a aquests animals: finestres amb tres barreres, dues portes d’accés, amb alarma, càmeres i codis de seguretat. “És una sala gairebé inexpugnable, perquè ningú de fora pugui accedir-hi i cap animal se’n pugui escapar”, declara Fernàndez.

Per la seva banda, el regidor d’Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos, ressalta la importància de disposar d’un centre amb aquestes característiques perquè “es resol un problema de servei municipal, es garanteix el benestar dels animals i es fa una col·laboració a nivell científic”. Més enllà de les casuístiques puntuals relacionades amb les espècies considerades potencialment perilloses, el regidor assegura que, habitualment, l’Ajuntament ha rebut trucades dels veïns demanant la retirada d’un animal que havia entrat a casa seva, però “ni la Policia Local ni els Agents Rurals assumeixen aquesta tasca”. Ara els recollirà el CREAC i, en funció del tipus d’animal, valorarà si es queda a les instal·lacions o s’ha de derivar a un altre centre. En un futur, quan la sala d’educació mediambiental estigui en marxa, la intenció és complementar la divulgació popular amb sessions de formació adreçada a col·lectius determinats, com ara els cossos policials. “Les possibilitats que ens ofereix el centre són infinites”, explica Marcos.

En paral·lel a aquesta feina, el Centre de Recerca i Educació Ambiental seguirà amb la feina que ja havia començat fa uns anys al Vallès Oriental: revertir la situació crítica del tritó del Montseny. De fet, a Calafell volen fer un pas més enllà i treballar per potenciar la criança del tritó, de manera que es pugui acabar reintroduint als torrents del parc del Montseny.

Per aquest motiu, el centre s’encarregarà d’engreixar larves de tritó amb l’objectiu d’accelerar el seu desenvolupament. “El tritó del Montseny triga 4 anys a metamorfosejar-se i nosaltres volem reduir aquest procés en un any”, diu el director del CREAC. Es tracta d’un mètode pioner a Catalunya que, si dona els resultats esperats, podria millorar l’estat de salut de les poblacions de tritó. Per fer-ho, s’ha creat una infraestructura molt específica que acollirà les larves i que n’afavorirà el creixement. És d’una sala amb diversos aquaris aïllats, amb una capacitat de cinquanta litres d’aigua, un sistema de bombes i uns filtres molt concrets i un sistema de refrigeració que permet mantenir la sala a una temperatura constant de quinze graus. “És cert que el tritó viu en aigües un pèl més fredes, però amb aquesta temperatura aconseguirem que mengin més i creixin més de pressa”, explica Fernández.

Perquè la reintroducció al parc del Montseny sigui tan exitosa con sigui possible, les larves s’alimentaran d’organismes vius. “Quan l’aliment és viu, aconseguim estimular l’instint de caça del tritó i això l’ajudarà a sobreviure en el medi natural”, asseguren des del CREAC. En concret, les larves de tritó menjaran una espècie de crustaci branquiòpode semblant a les gambes i que reben el nom d’artemia salina. El centre de Calafell, de fet, s’encarregarà de la criança d’aquest crustaci que, en les pròximes setmanes, es convertirà en l’aliment dels tritons.

L’any 2005 es va descriure una nova espècie d’amfibi al Parc Natural del Montseny: el tritó del Montseny. Es tracta d’un animal únic al món, endèmic d’aquest massís, i considerat un dels amfibis més amenaçats d’Europa.

El tritó del Montseny presenta força similituds amb el tritó pirinenc, per això, quan se’n van descobrir les primeres poblacions, es va creure que pertanyien a aquesta espècie. Tot i això, presenta certes diferències morfològiques i, sobretot, genètiques. El tritó del Montseny té el cap i el cos aplanats, amb petites berrugues a la pell dorsal. No respira pels pulmons, sinó per la pell i la boca, per la qual cosa necessita aigües fredes i amb molt d’oxigen. I n’hi ha dues poblacions: la varietat oriental i la varietat occidental, amb diferències genètiques entre elles i també d’aspecte.

L’alteració del seu hàbitat natural és una de les principals amenaces del tritó del Montseny: l’augment de la temperatura de les aigües o la reducció del cabal ecològic per causes artificials –o vinculades al canvi climàtic– causen estralls. Altres problemes de conservació amb què es troben actualment són l’arribada de malalties infeccioses i l’espoli directe.

Segons el director del CREAC, Daniel Fernández, l’estat de salut del tritó “està millorant, però encara no podem respirar tranquils”. Aquesta millora ve donada, en bona part, a la cria en captivitat que es fa al Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa, al Centre de Fauna del Pont de Suert, al Zoo de Barcelona i, a partir d’ara, també al CREAC. Tot i això, Fernández recorda que “no es pot abaixar la guàrdia” perquè el tritó del Montseny és, des de la seva descoberta, una espècie en perill crític d’extinció.

Ha estat molt difícil, però el centre per fi està en marxa.

Arribar fins aquí ens ha costat molts maldecaps. Hem estat gairebé dos anys redactant paperassa, demanant permisos, enviant mails… i ha estat tan difícil perquè és un centre molt diferent els altres. És quelcom nou al Baix Penedès perquè fem recerca, tinença d’animals exòtics i projectes de recuperació de fauna autòctona. Ara, a més, estem acabant d’adequar l’espai per ampliar-lo cap a la tinença d’espècies potencialment perilloses. Serà, de fet, l’únic centre que tindrà l’autorització per acollir aquesta mena d’animals.

Per què neix el CREAC?

El Centre de Recerca i Educació Ambiental busca complir amb una carència que no només tenia l’Ajuntament de Calafell, sinó que existeix arreu de Catalunya. La Generalitat i Agents Rurals s’encarreguen d’atendre la fauna protegida, però no van a buscar espècies cinegètiques, com un ànec o un estornell, que no estan protegits i són competència dels consistoris. Aleshores, era necessari buscar una forma de gestionar aquestes recollides, recuperar-los i donar-los una segona vida. Després, també és important transmetre tota aquesta feina a través de l’educació ambiental. Per això, al centre hem creat una aula educativa que acollirà tallers, xerrades i exposicions, on la gent podrà conèixer la història dels animals que hi ha al CREAC. Són animals que han estat abandonats i que, en molts casos, arriben ferits, maltractats o, simplement, mal cuidats. Són històries molt tristes que ens han de fer reflexionar.

No hem d’oblidar que estem parlant de fauna salvatge.

En cap cas es pot considerar que és fauna domèstica, per això volem explicar què han viscut i el que no hem de fer. Tampoc ens hem d’oblidar que són espècies invasores, que provoquen greus perjudicis i una gran mortaldat entre la fauna autòctona, espoliant i destrossant els seus hàbitats. A aquest problema se suma, a més, que la gent els compra i després no sap com s’han de mantenir. Les iguanes, els camaleons, les serps… necessiten unes cures i unes condicions molt concretes de llum, de temperatura i d’humitat. Els que ens coneixen, ens truquen o els porten directament al centre i els que no, malauradament, els acaben abandonant i, com a conseqüència, afectant la fauna del nostre entorn.

Un cop arriben al centre, s’hi estan tota la vida?

Nosaltres tenim una col·lecció zoològica estable, però encara podem incorporar algun animal més, sempre que s’adapti a les condicions del centre i de l’espai. Si en podem garantir la tinença, i l’animal supera el control veterinari, es pot quedar al centre. És la jubilació d’una fauna que no podem tornar al seu hàbitat.

I deunidó quina jubilació.

És fonamental poder garantir-los el benestar. Una serp, per exemple, no menja el mateix que una iguana. Per tant, fem una dieta que regulem amb pinsos, verdures, fruita, invertebrats i amb carn perquè tinguin tot allò que necessiten. Tampoc són animals que mengen sempre el mateix. Una tortuga de terra pot acabar alimentant-se només amb pinso –que és el més fàcil quan està en captivitat–, però si li afegim una mica d’enciam, pebrot, carbassa i li posem vitamines i calci, tindrem una tortuga feliç físicament i psicològicament.

Psicològicament, com els afecta estar al centre?

Viure en un terrari és molt trist. Per això des del centre volem que les espècies que siguin compatibles puguin acabar vivint juntes en el mateix espai, perquè la interacció entre elles és també una part fonamental per al seu benestar. Volem que siguin terraris molt grans, que quedaran exposats a la planta baixa del centre, on recrearem els seus hàbitats naturals, és a dir, hi plantarem arbres, hi instal·larem una llum artificial perquè puguin prendre el sol, hi haurà una bassa d’aigua amb una capacitat de 1.200 litres…

Temeu que el centre s’ompli d’animals en pocs dies?

Esperem que no. Cada cop la gent és més conscient, en bona part gràcies a tota la tasca educativa que estem fent a les escoles. Si una persona ha comprat un rèptil o un amfibi i no sap quina és l’atenció que necessita, des del centre l’ajudarem perquè pugui fer-se’n càrrec de la millor manera possible. Però no recollirem animals perquè el seu propietari “s’ha cansat” de tenir-los a casa. Per una qüestió lògica, només acollirem aquells animals que estiguin en una situació límit, però abans serà necessari fer un estudi de les circumstàncies que el fan arribar al centre, quin tipus d’animal és i si el podem mantenir. Nosaltres treballem pels animals, no per les persones. No podem col·lapsar el centre.

Quin balanç feu d’aquest mes i mig?

Realment no esperàvem aquest volum de feina. Pensàvem que els veïns de Calafell ens anirien coneixent a poc a poc, però des que vam obrir les portes no han deixat d’arribar animals. De bon principi ens vam coordinar amb la Policia Local i totes les trucades que reben i que estan relacionades amb la recollida d’animals es deriven al CREAC. Ara, quan som a les portes de l’estiu, es produeixen moltes més trucades i hi ha més feina que en qualsevol època de l’any.

Per què?

Les fortes onades de calor, derivades del canvi climàtic, estan afectant totes les espècies, però les aus en surten més mal parades. Ens trobem que en aquesta època de l’any ja han nascut la majoria de pollets i, a causa de la calor, sovint busquen refugi en zones més boscoses. Això provoca que hagin de moure’s del niu i que, en molts casos, acabin caient a terra. També es dona el cas que busquen refugi a l’interior d’habitatges particulars o patis amb arbres que els protegeixin del sol. Avui, per exemple, hem recollit un lloro gris cuavermell que havia entrat dins d’una casa buscant refugi.

Per tant, al centre també arriben altres espècies.

Ens fem càrrec de tota la fauna, exceptuant els gossos i els gats. La resta de mamífers, aus, rèptils, amfibis –ja siguin espècies exòtiques, invasores o autòctones–, són benvinguts al centre. I no només les recollim, també fem una tasca educativa molt important.

Com treballeu al centre?

Cadascú de nosaltres és especialista en el seu àmbit: l’Unai és expert en aus, en Daniel i jo som especialistes en rèptils i amfibis i, després, també comptem amb el suport d’un seguit de col·laboradors, com l’expert en mamífers José Carlos de la Fuente, que ens donen un cop de mà sempre que ho necessitem. En aquest sentit, segons el tipus d’animal que arriba al centre, actuem d’una manera o d’una altra, tot i que sempre el primer pas és fer una avaluació de l’animal per determinar quin és el seu estat de salut. Comprovem que no hagi patit un xoc tèrmic, que estigui ben hidratat, comprovem si es tracta d’una cria o d’un adult… Tota aquesta informació s’introdueix després en una base de dades en línia que conté l’historial de tots els animals que passen per Calafell. I mentre fem aquesta exploració, l’animal es reubica en una zona de quarantena perquè estigui tranquil i en les millors condicions possibles.

Quin és el tret diferencial del CREAC respecte d’altres centres de protecció de fauna?

El centre recull, protegeix i recupera fauna que es troba en una situació límit, però també hem engegat molts més projectes, com per exemple les caixes niu. La intenció és que amb aquest projecte puguem oferir llocs de nidificació artificial als ocells que han vist minvada la quantitat d’arbres i els espais per nidificar. També estem treballant en la creació de refugis artificials per a insectes i aviat posarem en marxa una sala educativa per fer activitats de sensibilització ambiental, no només per a la canalla, sinó també per als més grans. L’objectiu és posar a l’abast de la ciutadania tota la informació del centre per generar un entorn sostenible en el qual animals i persones en sortim beneficiats.