Una ullada al 2024

A través de les pàgines de La Fura hem repassat l’actualitat dels darrers 365 dies a la comarca. A tall d’exemple, al llarg de l’any hem explicat com serà el nou eix ciclable que transcorrerà entre Sant Quintí de Mediona i Vilafranca, ens hem fet ressò del canvi de sentit dels carrers del voltant de les rambles Nostra Senyora i Sant Francesc de Vilafranca, de l’ampliació de l’Hospital Comarcal amb la nova unitat de diàlisi o de la pedregada que a primers de juny va malmetre 1.400 hectàrees de vinya. Hem recollit també demandes veïnals, com les que reclamaven la posada en marxa del Funicular de Gelida, la dels veïns de Font-rubí de Dalt que s’oposen a la construcció d’una promoció d’habitatges unifamiliars en aquest paratge o les d’entitats culturals de Vilafranca que sol·liciten a l’Ajuntament més suport per tirar endavant la seva activitat. Aquestes són només una mostra de les notícies que han succeït a l’Alt Penedès aquest 2024, un any en què han sobresortit altres temes que tot seguit ampliem.

L’any del nou Vinseum

El nou edifici del Vinseum va obrir portes, al complet, el 6 de novembre passat després de gairebé vuit anys d’obres i una inversió de 8,8 milions d’euros. Per celebrar-ho es va organitzar un cap de setmana de portes obertes i es va registrar un ple absolut en totes les franges horàries. El nou museu compta amb un total de sis plantes, totes elles connectades al Palau Reial a través d’un circuit museogràfic que consta de tres exposicions permanents: les Arrels (que repassa la història vitivinícola de Vilafranca i el Penedès), la Plaça del Vi (que serveix per presentar totes les DO de Catalunya amb la premsa monumental), i les cultures del vi de Catalunya (que explica la història de la vinya i el vi des de diferents perspectives). Els 3.500 m² del nou edifici construït sobre l’antic Cal Pa i Figues i que connecta amb el Palau Reial, acullen més de 2.000 peces patrimonials, entre les quals destaca la flamant obra de Jaume Plensa Home de vidre VII. Aquesta peça està formada per nou contenidors de vidre bufat que representen una persona estirada a terra, a l’interior disposa d’una petita quantitat de líquid vermell que simula la seva sang, però també serveix per fer una associació amb la cultura del vi occidental.

Encara en l’àmbit cultural, la capital de l’Alt Penedès ha viscut enguany l’inici de les obres d’un equipament llargament reclamat: una nova biblioteca, la qual es preveu que pugui entrar en funcionament la tardor del 2026. Amb una inversió de 3,75 milions d’euros, el nou equipament estarà ubicat a la part posterior de la nau Cortina i s’hi accedirà pel carrer Sarriera a través d’una nova plaça que es guanyarà, en bona part, a l’espai on ara hi ha el pati de l’edifici. Amb 1.415 m², la biblioteca es distribuirà en 3 plantes (baixa, semisoterrani i altell) i tindrà una capacitat màxima per a 600 persones.

Fi de la repressió per a Sas

El 25 de juliol l’Audiència Provincial de Barcelona amnistiava l’activista vilafranquí Adrián Sas. Es posava fi, així, a un periple judicial de sis anys i es deixava sense efecte la sentència condemnatòria de tres anys i mig de presó per agredir dos Mossos d’Esquadra durant el primer aniversari de l’1 d’octubre.

Adrián Sas va ser detingut, enmig del carrer i sense cap avís previ, el desembre del 2018 acusat de cometre delictes de desordres públics, atemptats contra l’autoritat i lesions durant els actes de protesta convocats davant del Parlament de Catalunya coincidint amb el primer aniversari de l’1-O. La concentració va ser dissolta pels Mossos amb diverses càrregues policials. La Fiscalia demanava per a aquest militant comunista una pena de 7 anys de presó, mentre que la Generalitat –que també es va personar en la causa com acusació personal en defensa de tres Mossos d’Esquadra que deien haver estat agredits– en reclamava 5 i mig. L’acusació de la Generalitat, que va demanar que es contemplés un pal de bandera com a arma perillosa, va ser determinant a l’hora que l’Audiència provincial de Barcelona sentenciés la pena de 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó. Finalment, i mentre Sas esperava ja l’ordre del Tribunal Suprem per entrar a presó, l’Audiència Provincial aplicava la llei d’amnistia per declarar “extingida la responsabilitat penal derivada dels actes del penat que van ser objecte d’enjudiciament”, deixava sense efecte les mesures cautelars que es van adoptar i ordenava que es cancel·lin els antecedents penals derivats d’aquest procés.

Del tripartit a l’ERTO de Freixenet

A Sant Sadurní d’Anoia el 2024 començava amb l’entrada al govern del PSC. A principis de febrer ERC, que fins llavors governava en minoria amb el suport dels Comuns, signava un pacte amb el PSC que augmentava la majoria de l’equip de 7 a 11 regidors (6 d’Esquerra, 1 dels Comuns i 4 dels socialistes). El pacte va suposar una reorganització de l’estructura i el cartipàs municipal creixent fins a les onze regidories per tal que tots els regidors en tinguessin alguna. Es van crear noves carteres i el PSC va passar a tenir la titularitat de Turisme, Urbanisme, Recursos Humans, Comunicació, Governació i Mobilitat (fins ara a mans dels republicans), mentre que es posa també al capdavant de la nova regidoria d’Infància i Festes no tradicionals.

Poques setmanes després, encara a Sant Sadurní, queia com una llosa la notícia que Freixenet presentava un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per força major que afectaria a 615 persones de Freixenet i de Segura Viudas. Segons l’empresa, la greu sequera i la consegüent caiguda de la producció de raïm feien necessària l’aplicació d’aquesta mesura que, finalment, va començar a aplicar-se a partir del 13 de maig.

La rotonda més esperada

Després de més de vint anys de reivindicacions ciutadanes i polítiques sota el lema “Prou accidents, volem la rotonda ja!”, Subirats va inaugurar el mes de juliol la rotonda de l’N-340, just a l’encreuament amb la BV-2328 (a Sant Pau d’Ordal), la BP-2427 (a Sant Sadurní d’Anoia) i l’accés a la urbanització de La Muntanya Rodona. Un tram que presentava un alt grau de sinistralitat que el convertia, any rere any, en un dels punts negres de totes les vies del país.

Les obres es van posar en marxa el mes de febrer i van requerir una inversió d’1,56 milions d’euros, assumits pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L’Ajuntament de Subirats, feia tant temps que l’esperava que la seva inauguració va ser tota una festa al municipi.

Els verds, imparables al Concurs

Els Castellers de Vilafranca han conservat aquest 2024 l’hegemonia al Concurs de Castells de Tarragona després d’imposar-se en un duel titànic que es va mantenir fins a darrera hora amb la Colla Vella de Valls, i que va requerir que portessin a plaça pràcticament tots els seus trumfos per segellar-lo.

Quatre castells de gamma extra van ser necessaris per revalidar la victòria ja obtinguda el 2022: el 3 de 10 amb folre i manilles (l’única construcció que acabarien descarregant els verds al Tarraco Arena), el 4 de 9 amb folre i agulla, l’inèdit 9 de 9 amb folre i el 4 de 10 amb folre i manilles. Un quartet de luxe, que va ser catalogat com una de les millors actuacions de tots els temps i que és lluny de l’abast de cap altra colla.

Chakir i Ponce, a París

En l’àmbit esportiu, a l’Alt Penedès hi ha hagut dos protagonistes indiscutibles: l’atleta Ibrahim Chakir i el nedador Toni Ponce, tots dos participants dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París, respectivament. Chakir va competir en la marató olímpica finalitzant la prova el 34è, amb un temps de 2h11,44” i esdevenint el millor dels tres espanyols en la prova. L’atleta vilafranquí, a més, ha posat la cirereta al 2024 aconseguint la vint-i-dosena posició a la Marató de València. Amb un temps de 2 hores, 7 minuts i 32 segons, creuava la meta sent el primer atleta espanyol que ho feia. Per la seva banda, el nedador Toni Ponce es feia amb la plata paralímpica als 50 metres braça de la classe S5 aconseguint, d’aquesta manera, el tercer metall de la seva carrera a uns Jocs Paralímpics, després dels dos que va aconseguir a Tòquio 2020.

Si hi ha un tema que ha generat una gran quantitat de notícies aquest 2024 al Baix Penedès ha estat el de la recollida de residus. En un any en què s’ha desencallat finalment el nou contracte mancomunat del Consell Comarcal que ha de permetre desplegar sistemes més eficients de gestió, la comarca ha viscut situacions complicades com les tensions a Cunit pels canvis en el model de recollida o la llarga vaga que han patit quatre municipis de l’interior de la comarca. Però no han estat les úniques informacions destacades de l’any. Fem un breu repàs a què ens ha deixat el 2024 al Baix Penedès.

Demolició de la plaça del Mil·lenari

Calafell es va convertir a principis d’any en un dels primers municipis de l’Estat que eliminava estructures rígides situades al litoral per donar més espai a la sorra i evitar l’erosió de les platges. L’Ajuntament va demolir la plaça del Mil·lenari, situada al passeig de Segur, després que s’hagués detectat un perill estructural de patir una esllavissada per l’erosió provocada pel mar.

L’eliminació de prop de 800 metres quadrats de plaça va tenir un cost de 80.000 euros que va pagar de forma íntegra el Ministeri de Transició Ecològica. Als temporals del mes de març ja es va poder comprovar que la mesura havia estat encertada, ja que aquest tram de platja va mantenir la sorra.

Celebració de l’Any Guimerà

El Vendrell ha commemorat aquest 2024 amb nombrosos actes el centenari de la mort del dramaturg Àngel Guimerà. La celebració va començar el mes de febrer amb una cerimònia d’obertura que va tenir lloc al teatre que porta el seu nom. Després, la figura de l’escriptor ha estat un protagonista constant en múltiples concerts, obres de teatre, murals, nous llibres o l’estrena d’obres inèdites.

Cunit encara el repte del porta a porta

Cunit ha entomat enguany el repte de desplegar sistemes més eficients de recollida de residus, impulsant la recollida porta a porta el mes de març i els contenidors intel·ligents abans de l’estiu. La transició, però, no ha estat plàcida, ja que el consistori s’ha trobat amb les queixes d’una part de la població, descontenta amb la manera com s’han implantat els canvis.

Al llarg de l’any s’han succeït les manifestacions de protesta i l’Ajuntament fins i tot va haver d’ajornar el desplegament dels contenidors intel·ligents fins després de l’estiu, davant les resistències de molts ciutadans. Amb tot, el canvi ja ha deixat xifres destacades d’augment del reciclatge al municipi.

Consulta per les Planes del Vent

El projecte per fer un nou polígon industrial a la Bisbal del Penedès ha monopolitzat les notícies de l’any en aquest municipi. Una comissió ciutadana va demanar una consulta popular sobre aquest assumpte a la primavera, però el govern local la va rebutjar. Posteriorment, la Generalitat va donar la raó als veïns i va comminar el consistori a fixar una data per a fer la consulta. Aquesta es va celebrar el dia 1 de setembre. Hi van votar gairebé 700 veïns de les zones properes al futur polígon, amb un 62% oposant-se al projecte. Des del govern local van considerar el resultat com “una opinió més” a tenir en compte sobre la iniciativa empresarial.

Un any per emmarcar dels Nens

Els Nens del Vendrell han completat un any gairebé perfecte en què han assolit tots els objectius que s’havien fixat a principis de temporada. El 4 de 9 amb folre descarregat al Concurs de Castells de Tarragona –on tornaven a la jornada de diumenge després de 8 anys– i a la Fira de Santa Teresa va ser la cirereta d’un any en què també van completar construccions com el 3 de 8, el 7 de 8 i la torre de 8 amb folre. La colla avança així amb pas ferm per arribar instal·lada de nou en l’elit per a la celebració del seu centenari, que tindrà lloc el 2026.

Més de dos mesos de vaga de la brossa

El 10 d’octubre, els treballadors de l’empresa PreZero del Baix Penedès Interior es declaraven en vaga en protesta per unes condicions laborals i uns salaris que consideraven indignes. La vaga afectava de ple la recollida de residus, la neteja viària i la jardineria als municipis de l’Arboç, Llorenç i Sant Jaume dels Domenys, mentre que a Banyeres afectava els serveis de neteja viària i jardineria.

Mentre els residus i la brutícia s’anaven acumulant als carrers i a les àrees d’emergència, les negociacions entre empresa i treballadors no mostraven avenços significatius. Per aquest motiu, els ajuntaments de l’Arboç i Llorenç van optar per decretar l’emergència sanitària a finals de novembre, per fer una recollida d’urgència. Una mesura que volien repetir abans de Nadal, quan la vaga ja superava de llarg els dos mesos.

El 2024 ha deixat notícies de tots els colors al Garraf. Les de darrera hora són, segurament, les menys esperançadores, amb l’enduriment de la normativa pesquera, que deixa tremolant la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú. A començaments de la setmana passada, el sector pesquer va aturar la seva activitat davant la decisió de la Comissió Europea de limitar els dies de pesca a quaranta-cinc. Això suposa una reducció del 66% dels dies de feina, després de quatre anys patint retallades.

La notícia va caure com una gerra d’aigua freda a Vilanova i la Geltrú, que la consideren “la mort anticipada del sector”. I és que amb aquesta nova normativa, els pescadors només podran sortir a treballar un total de quaranta-cinc dies a l’any, tot i que podran sumar-ne d’extres si adopten un seguit de mesures ambientals. Encara està per veure com acabarà afectant aquesta limitació a la confraria vilanovina, però també al sector de la restauració i als mercats municipals, principals proveïdors de peix fresc de proximitat. Les previsions dels pescadors són que a mitjan 2025 no hi hagi gamba, escamarlà, lluç i moll a peixateries i restaurants.

La sequera fa estralls al Garraf

Una altra de les notícies que hem conegut recentment i que, sens dubte, ha estat una de les més rellevants aquest 2024 és l’afectació de la sequera a la comarca i, més concretament, al massís del Garraf. Fa només una setmana, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya feia públic que la sequera havia afectat unes 170 hectàrees de boscos al massís. Això ha provocat que es comencin a retirar arbres morts d’aquelles zones on hi ha un risc elevat d’incendis, com Can Pere de la Plana, a Sant Pere de Ribes.

Canvi d’alcaldia a Sant Pere de Ribes

Precisament, Sant Pere de Ribes ha estat protagonista enguany per diversos motius. Un d’ells ha estat el comiat de la ja exalcaldessa del municipi, Abigail Garrido, després de gairebé una dècada al capdavant de l’Ajuntament. Garrido va renunciar a l’alcaldia en ser nomenada senadora autonòmica, un càrrec que des del novembre ocupa la també socialista Ana Herrera.

Lluites en defensa del territori

Aquest també ha estat un any de lluites al territori. Una d’elles és la impulsada per la Plataforma Verda de l’Autòdrom, que des de fa quatre anys ha dut a terme una lluita molt activa per aturar el projecte de reforma de l’Autòdrom de Terramar. A hores d’ara, el projecte que hi ha sobre la taula proposa reobrir l’autòdrom com a centre d’esdeveniments eqüestres i del motor. Un projecte que, segons els seus opositors, està plantejat amb una lògica de creixement a qualsevol preu, posant en perill el patrimoni natural d’aquest espai. La mobilització social i diverses irregularitats en el procediment administratiu han fet que, el mes de novembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidís aturar, temporalment, la reobertura del recinte.

Una altra lluita que s’ha despertat al territori aquest 2024 ha estat la del nou hospital comarcal. Una desena de persones es van aplegar per constituir la Plataforma pel nou hospital comarcal, que reclamava la necessitat de construir un nou centre hospitalari d’aguts a Vilanova i la Geltrú. En només dos mesos, la plataforma ha aconseguit més de vuit mil adhesions i ha tornat a posar aquesta qüestió a la carpeta de prioritats del Govern català, catorze anys després. De fet, aquesta mateixa setmana, la consellera de Salut, Olga Pané, reafirmava la voluntat de la Generalitat d’incloure en els pressupostos per a l’any 2025 una partida per a redactar el pla funcional del nou hospital comarcal.

Any Balaguer a Vilanova

En l’àmbit cultural, Vilanova i la Geltrú ha commemorat el bicentenari del naixement de Víctor Balaguer. Aquesta efemèride ha permès celebrar un reguitzell d’activitats relacionades amb la figura de l’escriptor i polític al llarg de tot l’any, però l’acte central ha estat la reobertura de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El museu va reobrir el juliol passat, després de dos anys tancat a causa d’unes obres en el sistema de climatització. Aquest temps també ha servit per repensar la seva museografia, incorporant-hi més dones artistes i traient dels magatzems obres que fins ara només s’havien exposat temporalment.

Aitana Bonmatí torna a regnar

Per la ribetana Aitana Bonmatí, l’any 2024 ha acabat de la mateixa manera que va començar: proclamant-se com la millor jugadora del món. Després de recollir la seva segona Pilota d’Or fa només un mes, abans d’acabar l’any ha rebut un altre premi, el The Best, que se suma a la llarga llista de reconeixements que certifiquen la fantàstica temporada de la de Sant Pere de Ribes. I és que la ‘14’ del Barça ha estat una peça clau en el pòquer històric del femení –Supercopa d’Espanya, Lliga, Copa de la Reina i Champions–, així com de la selecció espanyola, guanyant la Lliga de Nacions. Aitana Bonmatí continua fent gran un palmarès de llegenda.

La implementació del topall dels preus dels lloguers als municipis considerats zones tenses, la gratuïtat de la C-32 entre el Vendrell i Sitges, els recels que provoca la nova MAT, o l’arribada de la banca mòbil a diferents municipis han estat algunes de les notícies destacades del 2024 al conjunt de la vegueria. Les cinc que considerem més importants han estat, però, les següents.

Un any per oblidar a Rodalies Renfe

No ha estat ni molt menys una novetat d’aquest 2024, però els problemes de funcionament de les línies de Rodalies que passen pel Penedès (l’R4 i l’R2 Sud) han superat tots els registres, coincidint amb el desenvolupament dels diferents treballs d’adequació de la infraestructura pel corredor mediterrani. Un dels aspectes que va condicionar més la mobilitat va ser el tall que des del 15 de gener i fins al 18 de novembre hi va haver a l’R4, durant els dies laborables, entre Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Calders. Els usuaris es van haver d’acostumar a fer servir el bus entre aquestes estacions al llarg de deu mesos. Però el pitjor encara havia d’arribar, ja que amb la recuperació del servei, les incidències en aquesta línia han estat constants i pràcticament diàries, cosa que ha acabat la paciència de molts ciutadans.

A això s’hi han sumat els efectes provocats pel tall que des de l’1 d’octubre hi ha entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona per les obres al túnel de Roda de Berà, i que ha obligat a habilitar un gran dispositiu de bus que té com a centre neuràlgic l’estació vendrellenca. Aquesta situació ha provocat que els trens de Rodalies de l’R2 Sud vagin en moltes ocasions al màxim de la seva capacitat només començar el recorregut. Des dels consistoris de Cunit i Cubelles han reclamat repetidament un augment de les freqüències i la implantació d’un bus exprés.

La pluja suavitza l’emergència per la sequera

La situació de sequera prolongada que el Penedès –i gran part de Catalunya– patia des de mitjan 2022 va comportar que la Generalitat declarés el dia 1 de febrer l’estat d’emergència per als municipis que s’abastien del sistema hídric del Ter-Llobregat. Això va afectar la majoria dels municipis de la comarca de l’Alt Penedès i tots els del Garraf, mentre que la majoria del Baix Penedès en van quedar al marge pel fet de formar part del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

Aquesta mesura comportava una reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, a més de restriccions d’un 80% per als usos agrícoles i d’un 25% per als usos industrials i recreatius. Amb tot, la pluja que va començar a caure amb regularitat des de finals de mes de març –i que s’ha mantingut durant la resta de l’any, especialment a la tardor– va comportar que l’estat d’emergència s’aixequés al mes de maig. Els efectes d’aquests anys de sequera, però, encara es poden notar a les vinyes del Penedès o al massís de Garraf, on es calcula que han quedat malmeses unes 170 hectàrees de bosc.

La pagesia fa sentir el seu malestar

Precisament, un dels sectors més afectats per la sequera ha estat el de la pagesia, que ha vist com els últims anys ha patit una caiguda de la producció. El mes de febrer, el sector va fer sentir el seu malestar per aquest i altres motius en unes manifestacions que es van fer a tot el país, amb marxes lentes i talls de carreters. A més de demanar mesures per fer front a la sequera, els pagesos reclamaven uns costos de producció menys elevats, que es reduís l’excés de burocràcia i que es revertissin alguns aspectes de l’Agenda 2030. Poques setmanes després, Govern i pagesos pactaven un pla especial on es recollien algunes de les peticions dels últims.

Neix la Comunitat de Regants

Paral·lelament, el sector de la pagesia es va organitzar per fer realitat el projecte d’impulsar una gran Comunitat de Regants al territori, que permetés implantar el reg de suport als cultius llenyosos del Penedès. Després de diverses reunions amb les administracions, van arrencar el compromís de la Generalitat de crear la Comunitat de Regants, que es va constituir formalment el 20 de setembre amb un acte a Sant Jaume dels Domenys. El sector té posades moltes esperances en una iniciativa que, això sí, té la seva complexitat i trigarà temps a ser una realitat.

Demolició parcial del dic de la tèrmica

A finals de novembre es coneixia la decisió d’Endesa sobre el futur del dic de l’antiga central tèrmica del Foix. La companyia ha optat per fer un enderroc parcial de la dàrsena, en línia del que demanava l’Ajuntament de Cunit, i que veia amb bons ulls la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica. Calafell, Vilanova i Cubelles preferien, en canvi, un enderroc total. L’Ajuntament que s’ha mostrat més descontent amb la decisió ha estat el de Calafell, que ho considera “un error greu que caldrà rectificar”.