Entenent com a “memorable” una situació o vivència que ens ha impressionat i deixat un record perdurable en el nostre pensament.
I així fou per l’Enrica i per mi junt amb la gent que omplia l’ Auditori el passat divendres al vespre amb motiu del concert “Serrat sense Serrat” interpretat per Josep Mas al piano i el vilafranquí David Palau a les guitarres. Ambdós membres del conjunt que durant un grapat d’ anys va acompanyar al Serrat en les seves gires (el Josep quaranta anys i el David vint)
He volgut deixar constància escrita, sense por a equivocar-me, del cúmul de sensacions agradables que vàrem experimentar escoltant i participant al final del concert esmentat. Un concert amb una interpretació magistral, d’ un virtuosisme “cum laude” amb una dedicació i unes ganes d’ agradar realment extraordinàries.
Poques vegades he tingut la sensació de formar part d’ un col·lectiu de persones que experimentàvem junts l’ alegria de viure uns moments màgics emportats per les musiques que han marc at temps bonics de les nostres vides de la ma del talent musical del Joan Manel Serrat. L’ emoció que va recórrer la pell quan en les ultimes cançons, els dos intèrprets ens varen demanar que cantéssim “Paraules d’ amor” i “Cançó de matinada”. I joves i vells ens vàrem convertir en una coral improvisada revivint alhora els records que cada u tenia de les meravelloses melodies del “Noi del Poble Sec”
Doncs aquí queden aquestes maldestres però sentides lletres com a agraïment al Josep i al David per haver aconseguit fer-nos veure i viure una vegada mes que la musica, la bona musica, pot fer-nos pensar que un nou mon es possible amb la mateixa pau i harmonia que visquérem les dues (curtes) hores que va durar el concert
Motes gracies i el desig que molta, molta gent pugui gaudir igual que nosaltres de les cançons del Serrat interpretades amb voluntat, amor a la feina i comunió amb el públic
Bravo!!
Jordi Biosca Badia
Vilafranca del Penedès
