Usar i reusar

Des de demà i fins al dia 26, a diferents països de la UE se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus, una iniciativa que té per objectiu sensibilitzar la població per prevenir la generació de residus i, alhora, donar a conèixer maneres per gestionar de forma sostenible els recursos. És per això que en aquest Tema de la Setmana ens centrem a analitzar una de les accions que contribueixen a disminuir els residus: la reutilització.

L’any 2016 a Catalunya es van generar 3,7 milions de tones de residus, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Aquesta xifra és lleugerament superior respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia), tot i que si es té en compte el creixement econòmic, aquesta dada es manté pràcticament igual que l’any anterior. Si bé és cert que en els darrers anys s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible, encara queda molt camí a fer.

Reduir, reutilitzar i reciclar. Aquesta és la regla de les 3 erres, popularitzada per l’organització ecologista Greenpeace per promoure i desenvolupar hàbits de producció i de consum responsables que contribueixin a la conservació del medi ambient. Aquesta regla no és nova, té gairebé 15 anys de vida, però continua sent el mantra a seguir per intentar pal·liar un dels grans problemes ecològics de la nostra societat. Reduir els residus, reutilitzar els productes i reciclar els materials.

El millor residu és el que no es genera. Per tant, reduir significa utilitzar menys recursos i malgastar menys. Als estats membres de la UE s’està produint un excés de residus, al voltant dels 500 kg/habitant; si deixem de banda l’impacte mediambiental que això genera, la gestió de residus és també una càrrega econòmica per a les administracions públiques i per als seus ciutadans, ja que cal crear més infraestructures per a la recollida i el tractament dels residus. Per tot això, prevenir els residus és essencial.

En l’àmbit domèstic hi ha hàbits ben senzills que podem emprar per aconseguir reduir: enganxar un adhesiu a la bústia per aturar la publicitat gratuïta, beure aigua de l’aixeta, planificar les compres per evitar comprar més del compte, comprar aliments a l’engròs o en gran format, apostar pels productes de proximitat, fer servir cabàs o cistell, comprovar dates de caducitat per evitar malbaratar aliments, servir racions justes per no generar sobres que acabaran a les escombraries, cuinar amb les sobres, imprimir a doble cara i limitar les impressions, produir compost, fer dutxes en lloc de banyeres, desendollar els electrodomèstics que es queden en stand by, apostar pel transport públic, etc.

La reutilització dels productes és la segona millor opció per a la gestió de residus, després de la prevenció. Reutilitzar significa recuperar i donar un nou ús als productes o als seus components amb l’objectiu de disminuir l’ús de materials i de recursos energètics, així com reduir la contaminació i la degradació de la natura. La reutilització és molt valuosa per al desenvolupament sostenible, ja que no només promou la protecció mediambiental, sinó que també afavoreix els objectius socials i ofereix avantatges econòmics.

Si reutilitzem i allarguem la vida al màxim als productes evitem que se’n produeixin tants de nous i això, lògicament, col·labora en la reducció d’energia i recursos que calen per fabricar-ne i en la disminució de la generació de residus, contaminació i emissions de gasos d’efecte hivernacle. A escala social, el sector de la reutilització és una bona oportunitat per formar i crear ocupació, especialment per aquelles persones en risc d’exclusió. Finalment, és també un estalvi econòmic (els productes de segona mà, per exemple, són molt més barats).

Hi ha infinitat d’hàbits sostenibles per implementar la reutilització en la nostra vida diària: emprar bosses reutilitzables, donar roba vella, joguines i llibres, comprar articles de segona mà, participar en mercats d’intercanvi o segona mà, deixar o llogar eines, reparar objectes i aparells, comprar productes recarregables o reutilitzables, utilitzar productes i materials vells d’una manera creativa per donar-los una nova vida, reutilitzar equips d’oficina o donar-los a escoles o associacions, aprofitar l’aigua que queda als gots després de cada àpat per regar les plantes o rentar fruites i verdures, etc.

El reciclatge dels materials permet la seva recuperació i l’estalvi de recursos. Reciclar significa transformar els residus de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra. Això és important perquè redueix la quantitat de residus dels abocadors i incineradores i garanteix, un cop transformat, la recuperació dels materials residuals en la fabricació de nous productes. A través del reciclatge, els residus esdevenen una font de matèries primeres secundàries, cosa que significa que caldrà extreure menys matèries primeres i menys recursos energètics per produir-ne de nous i, per tant, es reduirà la contaminació i la degradació de la natura. A més, el reciclatge permet crear nous llocs de treball.

Implementar el reciclatge a escala domèstica és senzill: separar a casa i a l’oficina els residus de forma selectiva, portar el material en desús a entitats socials o als serveis de recollida urbana, comprar productes que puguin ser reciclats, comprar-ne amb sistema de retorn, adquirir productes fets amb materials reciclats, etc.

Tal com hem comentat al principi, en aquest Tema de la Setmana posarem l’accent en aquesta segona erra, la de Reutilització, i veurem diferents experiències i iniciatives que tenim en el nostre entorn immediat.

D’un temps cap aquí, en part per la consciència més gran que la societat té per la preservació del medi ambient, i en part també per la crisi econòmica han proliferat arreu iniciatives que promouen els productes de segona mà. Els mercats d’intercanvi i segona mà en són un exemple. Gairebé no trobem cap municipi que periòdicament no n’organitzi algun. Els veïns, prèvia autorització municipal, porten productes que ja no utilitzen per vendre o intercanviar per altres que els poden servir.

A Vilanova, tres cops a l’any, s’organitza el més gran de la zona. Es calcula que a la rambla Sant Jordi, que és on se celebra, es congreguen unes cinc mil persones que miren, trien, intercanvien o compren en les parades que munten gairebé un miler de ciutadans. A més, i com que la proposta ha anat creixent i consolidant-se com una de les fires de referència dins aquest àmbit, al seu voltant s’organitzen tallers, xerrades, una zona de menjar ecològic, etc. La pròxima edició tindrà lloc el 17 de desembre i per participar-hi és imprescindible inscriure’s i obtenir la llicència de l’Ajuntament, que és qui regula les condicions per participar-hi.

Una altra opció per allargar la vida dels articles que ja no utilitzem, o bé adquirir-ne altres ja utilitzats, són els establiments de compra-venda de productes de segona mà. Alfons Sabaté és el propietari de Merca Xollo, una empresa de referència dins el sector, amb establiments a Manresa i Sant Sadurní i amb una trajectòria de gairebé vint anys. Ell va descobrir de primera mà el mercat de la segona mà a Anglaterra i Holanda, països amb una llarga tradició en aquest sector.

“A Catalunya, dins el mercat de la segona mà, encara hi ha molts malentesos, perquè no tenim prou cultura en aquest àmbit. La gent es pensa que pot vendre qualsevol trasto, i això no és així. Hi ha d’haver un mínim de garanties en tot el que es ven i, almenys en el nostre cas, no comprem ni venem res que no li quedi, com a mínim, la meitat de la seva vida útil”, comenta, a la vegada que denuncia que en els darrers anys han aparegut moltes empreses dins d’aquest sector que han fet mala pràctica i han perjudicat la imatge de tots.

Recentment han aparegut diferents llocs web i aplicacions per a mòbil que faciliten el contacte entre particulars per comprar articles de segona mà. Per Sabaté, cal anar molt amb compte amb aquest tipus de plataformes, ja que “són una font de conflictes i sovint l’origen dels articles no és clar. A més, els productes s’han de poder tocar i revisar i això per internet no es pot fer, tampoc no hi ha garanties i sovintegen els casos d’estafes”.

Roba Amiga és una cooperativa formada per cinc entitats diferents sense afany de lucre que treballen per la inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió social. La seva missió és recuperar la roba usada, complements (sabates, bosses de mà…) i tèxtil de parament de la llar dels més de 1.700 contenidors que tenen escampats arreu del país. Tota la roba que els ciutadans deixen als contenidors arriba a una planta de triatge i selecció prop de Barcelona (és la planta d’aquest tipus més gran del sud d’Europa); aquí, i a través d’un procés de selecció, un 5% d’aquesta roba, la de més qualitat, va a parar a les 21 botigues de Roba Amiga que hi ha escampades pel territori; un 60% s’exporta a diferents països del nord d’Àfrica; un 30% es recicla separant per categories la matèria (cotó blanc, cotó de color…) i s’envia a països asiàtics per tornar-lo a convertir en matèria primera; i, finalment, un 5% restant que no es pot reaprofitar es porta a una planta de cogeneració, on es crema i se n’obté energia.

Tal com hem apuntat quan hem parlat de la reutilització, un dels beneficis econòmics que reporta és la generació de llocs de treball, molt especialment adreçats a persones amb risc d’exclusió social i laboral. En el cas de Roba Amiga, per exemple, s’ofereix feina a més de 170 persones, de les quals el 60% estan en procés d’inserció.

Labdoo.org és una plataforma col·laborativa sense ànim de lucre, creada per un enginyer penedesenc, que permet fer arribar portàtils i tauletes en desús
carregats amb aplicacions educatives a escoles d’arreu del món, de manera distribuïda i sense generar emissions de CO2 addicionals al planeta.

Els ordinadors es recullen en diferents punts, s’etiqueten, se’ls esborra la informació privada i se’ls carreguen aplicacions educatives per a totes les edats, llibres i enciclopèdies en diferents idiomes. Després, a través de voluntaris, s’aprofita que viatgen a l’estranger per fer arribar, en el seu equipatge i a cost zero, els ordinadors al seu destí.

Des de la seva fundació i gràcies a la col·laboració de milers de persones, la plataforma Labdoo ha anat creixent; actualment serveix portàtils a més de 1.000 escoles de més de 115 països, disposa de més de 220 hubs operatius (centres de recollida) repartits pels cinc continents i beneficia més de 300.000 estudiants d’arreu del món.

A les comarques penedesenques hi ha Labdoo Hubs a les biblioteques municipals de: els Monjos, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní, Sitges i Vilanova (també a l’institut Baix a Mar). A més, a Vilafranca es recullen a les escoles del Sant Elies, Eugeni d’Ors, Montagut, Sant Josep, a l’Escorxador i a la Biblioteca Torras i Bages.

Més informació: www.labdoo.org

Anna Salamé, cap de serveis de Nou Set i responsable del projecte de la botiga
Roba Amiga de Vilafranca

Quan i per què decidiu obrir una botiga de roba de segona mà?
La nostra cooperativa, Nou Set, es dedica a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió. Per la seva banda, Roba Amiga és una cooperativa formada per diferents entitats que treballa en la mateixa línia que nosaltres i que es dedica a recuperar i reciclar roba. Ells tenen contenidors de roba usada per tot Catalunya, la seleccionen i la que es pot reutilitzar, la renten i la posen a la venda a través de les botigues Roba Amiga. Gestionar una botiga d’aquestes s’adapta molt a la nostra manera de fer perquè ens permet treballar en la inserció laboral i, alhora, col·laborar amb la millora del medi ambient. És per això que el 2012 vam decidir obrir una botiga de la franquícia Roba Amiga a Vilafranca.

Tots els articles que es venen a la botiga són de segona mà?
No. Hi ha una gran part que sí, però també tenim productes de primera mà, sobretot sabates, complements com bosses de mà o roba interior. Són articles provinents d’estocs de grans establiments que ens els cedeixen com si fóssim un outlet. Són molt bones oportunitats perquè són articles nous però a preu molt assequible.

La roba de segona mà arriba ja neta o us n’encarregueu vosaltres?
Ens arriba neta i a punt per vendre. Així i tot, nosaltres també fem un cribratge i l’anem etiquetant i col·locant per seccions: dona, home, infantil, talles grans, complements, sabates, joguines i contes, parament
de la llar, etc.

Costa vendre roba de segona mà?
Molt, almenys a Vilafranca. Hi ha molta gent que s’hi resisteix, li fa pudor entrar a la botiga perquè pensa que no coneix la procedència, no sap qui ha portat la roba, es pensa que estarà en mal estat…

Però en canvi, entre familiars o amics no és estrany passar-se la roba…
Exacte. I passa sobretot amb la roba infantil, que passa de germans a cosins o d’amics a amics. Per això nosaltres diem que on no arriba la cadena d’intercanvi, hi arriba la botiga de Roba Amiga.

Potser és una qüestió de moda.
És evident que vivim bombardejats per missatges que ens animen a anar vestits a l’última, però a les botigues Roba Amiga hi ha roba actual i de tot portar i a preus molt assequibles. És un contrasentit que hi hagi gent que estigui disposada a pagar milers d’euros per roba que ha portat algun famós i, en canvi, els faci cosa portar-ne d’altra que ha estat utilitzada per altres persones.

El mercat de segona mà en el sector de l’automoció o la telefonia està del tot acceptat, potser és qüestió de temps que ho estigui també en el de la roba.
A Europa les botigues de roba de segona mà funcionen molt bé. Potser aquí ens cal fer més pedagogia i començar a fer-la a les escoles. Comprant en botigues com la nostra es col·labora en la inserció laboral i a més ens fa consumidors responsables. Hem d’entendre que cal allargar al màxim la vida dels articles que ja estan fabricats. La roba és un bé de primera necessitat, n’utilitzem molta i hem de prendre consciència que cal aprofitar al màxim cada peça que ja està fabricada. Si t’agrada anar a l’última, sempre et pots comprar alguna peça, però dins del teu vestuari estaria bé incloure roba de segona mà.

A quanta gent ha donat feina el vostre establiment?
La botiga, la porten dues persones, una al matí i una a la tarda. Totes dues tenen un contracte d’inserció que els permet treballar unes hores i formar-se durant unes altres. A més, tenim personal en pràctiques. Durant aquests 5 anys hi han passat 18 persones de pràctiques del curs de Comerç que impartim i 12 treballadors d’inserció. D’aquests treballadors, 4 han acabat trobant feina després.