Dijous van començar les vacances escolars. Seran gairebé tres mesos ociosos per a la mainada, fins que passat l’Onze de Setembre comenci el curs vinent. Els més afortunats faran vacances vacances. És a dir, tindran algun adult “alliberat” d’obligacions laborals, ja sigui per edat –avis–, voluntat –absència de penúries econòmiques– o manca de feina, que els permetrà viure un estiu de lleure a tutti pleni; n’hi haurà que el passaran a l’apartament de mar, de muntanya o al pueblo a casa de familiars que només poden veure de tant en tant. Tots aquests disposaran d’aquelles inacabables hores d’esbarjo i joc lliure que només poden tenir en temps de calor i que són tan necessàries per al creixement personal.
Però això no és generalitzat. Hi ha un volum important de canalla els pares dels quals tenen un calendari laboral que no té res a veure amb el calendari escolar. Res. Els infants tenen tres mesos de festa a l’estiu, quinze dies per Nadal i deu dies més per Setmana Santa. La majoria de mortals amb feina tenen un mes a l’any, comptant-hi caps de setmana. El desfasament és evident.
Els casals d’estiu, tot el que sigui l’educació en el lleure, és una bona opció. Hi fan joc dirigit i lliure, en grup, educatiu, i s’ho passen bé. Però els casals d’estiu, els camps d’estiu, les colònies, tenen una durada limitada –com ha de ser– i sovint ni així els horaris casen. I els pares han de fer filigranes entre avis, cangurs, tallers, dinars aneu a saber on… per tal de tenir els infants “col·locats” fins que l’horari laboral arribi a la seva fi. Perquè algú els haurà de portar a la piscina. I al final, pobres nens (i nenes), acaben anant de bòlit, talment com a l’hivern amb les extraescolars.
Algú hi hauria de donar un parell de voltes a l’assumpte. No es tracta que la canalla faci menys vacances. No no. Però sí que s’hauria de buscar alguna manera que els horaris i calendaris laborals i escolars comencin a casar, sense que hi perdin ni canalla, ni mestres, ni pares/mares, ni empreses. Pel bé de la societat.
