Fa encara no un mes, el 21 de febrer, hi va haver a Catalunya una vaga general convocada pel sindicat independentista Intersindical-CSC, que tenia com a teló l’inici del judici polític contra els líders polítics i cívics que van estar al capdavant del referèndum de l’1-O. Dues setmanes després, el 8-M, es va convocar –per segon any consecutiu– una segona vaga general, en aquest cas feminista i de caire internacional, per donar suport al moviment de denúncia contra la violència masclista, la invisibilització de la dona i la seva discriminació en qualsevol faceta de la vida.
A algú li pot semblar que n’estem fent un gra massa, amb tanta vaga, però encara hi ha una tercera vaga general convocada, que té la mateixa legitimitat i urgència que les dues anteriors, i que està agafant unes dimensions mundials perquè els damnificats, si no s’hi fa res, seran d’arreu del planeta. Una vaga estudiantil contra el canvi climàtic, que es va escampant a cada vegada més països, uns la fan els divendres, altres els dijous, fins que les autoritats mundials es decideixen a fer alguna cosa abans no sigui massa tard davant del ràpid, progressiu i accelerat increment de les temperatures. Una nena està al davant d’aquest moviment, la sueca de 15 anys Greta Thunberg, que ja fa mesos va deixar d’anar a estudi els divendres per dedicar un dia a la setmana a posar els cinc sentits en la lluita contra el canvi climàtic, i que ja té milers de rèpliques arreu del món.
I no és estrany. Actualment –i això no és futurologia-ficció– ja hi ha milers de refugiats climàtics al món; Austràlia, si no s’inverteixen les tornes, en poques dècades es pot quedar sense hiverns; a la Patagònia xilena aquest febrer han tingut temperatures fins a 22° superiors a les habituals; els ossos polars s’estan quedant sense plataformes de permagel a l’Àrtic i el ritme “in crescendo” de desgel antàrtic acabarà portant a un increment del nivell del mar i la pèrdua de blanc permanent farà que la superfície de la Terra reflecteixi menys el sol, amb la qual cosa absorbirà més energia solar i encara augmentaran més les temperatures; les onades de calor aniran a més, com també la desertització de terrenys, la manca d’aigua potable, les inundacions i els fenòmens climàtics extrems. De motius per estar preocupats, n’hi ha de sobres.
