L’anhelada vegueria Penedès, l’administració descentralitzada que permeti les tres comarques del Penedès històric (més l’afegit de l’Anoia) d’organitzar-se millor, a la seva manera, per tenir els propis òrgans de decisió i planificar des d’un major coneixement de la realitat i de les necessitats territorials, és avui una mica més a prop. La societat civil penedesenca, representants de totes les entitats que tenen alguna cosa a dir en aquest afer, van ser escoltats dilluns al Parlament en el marc de la ponència de la Comissió de Governació, que en un parell de mesos –si no es torna a tòrcer– ha d’aprovar la proposició de llei que inclogui la vegueria Penedès dins la Llei de Vegueries de Catalunya.
És enrevessat, però fàcil d’entendre: fa sis anys el Parlament va aprovar la llei de vegueries i –capritxos dels polítics– el Penedès en va quedar exclòs. La voluntat majoritària dels penedesencs va ser ignorada. Sis anys després, el Parlament s’està autoesmenant i està tramitant incloure la vuitena vegueria, la nostra, en aquella llei. Això vol dir que al desembre tindrem vegueria? Nooooo. Per què no? Doncs, perquè vivim en un país intervingut. Tenim un Parlament de fireta que no pot fer i desfer. Tot depèn de Madrid –entengui’s “Gobierno, tribunales y secuaces varios”. I els nostres legisladors, l’únic que poden fer és aprovar la llei i guardar-la al congelador a esperar temps millors. Desplegar-la, és a dir, aplicar-la, requereix que Madrid digui amén. I ara com ara “no están por la labor”. Fa boi 200 anys que Espanya està organitzat en províncies, i que ningú els les toqui! I menys, trencar els sacrosants límits decidits fa tant de temps. De manera que o bé esdevenim independents, o bé la llei quedarà en paper mullat. Mentre continuem subjugats, no hi ha res a fer. Per ara.
Però bé, del que es tracta és d’arribar tan lluny com es pugui perquè el dia que en tinguem ocasió, el Penedès parteixi en igualtat de condicions que la resta de regions de Catalunya. És, doncs, motiu de celebració el viratge parlamentari. I cal aplaudir també la perseverança dels qui mai han defallit en el seu intent que el Penedès sigui reconegut per la seva pròpia personalitat. Que la tenim.
