Vegueria Penedès: un territori equilibrat

Si han calgut 14 anys de lluita per assolir els nostres objectius, ara la història no es pot repetir de nou, és urgent demostrar les nostres capacitats per fer modificar les propostes dels plans directors d’infraestructures de la ròtula Martorell-Abrera i del Logis Penedès, que recollirà el futur Pla Territorial Parcial que es troba en la fase final d’avantprojecte. No podem acceptar que, ara que som una entitat territorial reconeguda com les altres set, no se’ns escolti per atendre els nostres afers interns. Reclamem el dret a decidir. Però algú dubta que no som un territori resilient? Tenim la capacitat a llarg termini per fer front als canvis, som capaços de sobreposar-nos, cosa que vol dir prevenir, aguantar, respondre, recuperar i aprendre de les situacions, siguin ordinàries o extraordinàries.

Situat entre l’AP-7, la futura A-7 i el corredor ferroviari mediterrani, esdevindrà un centre per a activitats logístiques i de valor afegit. Actualment s’està tramitant el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de definir les infraestructures i les característiques urbanístiques de què disposarà l’àmbit del Pla Director, que abasta parcialment els termes municipals de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. (Font: CIMALSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que promociona, gestiona i administra centrals integrades de mercaderies).

En un comunicat de premsa del 6 de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat manifesta que “el Logis Penedès combinarà zones d’activitat econòmica i logística amb serveis, indústries netes i formació. Inclourà una terminal intermodal de mercaderies, connectada en un futur al Corredor ferroviari Mediterrani; un nou accés a l’AP-7, i un vial de connexió entre l’autopista i l’A-7. Igualment, ampliarà els espais oberts protegits, inclourà les mesures correctores de l’impacte paisatgístic necessàries i el seu disseny funcional serà ecoeficient.” Tot i que l’àmbit del PDU del Logis contempla un desenvolupament final de 177 hectàrees d’activitat, en el decurs dels treballs que s’acaben d’adjudicar es definirà amb més detall un sector de 40 hectàrees que acollirà una primera fase de desenvolupament.

La plataforma “No Fem el CIM” insisteix que l’afectació del Logis Penedès va molt més enllà dels municipis afectats i que comporta un model de vegueria imposat i no consensuat. L’alcalde de Banyeres del Penedès, el principal municipi afectat, ha negat repetidament que l’Ajuntament hagi “consensuat” el desenvolupament del Logis Penedès amb la Generalitat, a través de la nova comissió executiva del Pla Director Urbanístic (PDU). Segons el Govern, aquest òrgan servirà per analitzar els diferents instruments que permetran desenvolupar el nou pol logístic i de serveis. Recordem que tan sols fa unes setmanes que s’ha confirmat la troballa arqueològica soterrada, a Banyeres, d’un nucli ibèric de gran importància, una trama urbana de més de 2,5 hectàrees, fundada el segle VI aC; caldria potenciar-ne l’excavació com un actiu cultural i econòmic de primer ordre.

El Pla Director d’Infraestructures (PDUI) de la ròtula Martorell-Abrera, sotmès a informació pública fins al 24 de setembre, abasta els municipis d’Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellví de Rosanes i Castellbisbal. El PDUI articula els sistemes viari i ferroviari, i conjuga aquestes infraestructures amb l’objectiu de millorar la connectivitat territorial i reduir l’impacte ambiental de la mobilitat, en un àmbit molt tensat per la seva condició de lloc cruïlla i de porta de la regió metropolitana.

El document aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat, en data 5/06/2018, en un dels seus paràgrafs, diu: “La nova carretera entre Gelida i Martorell pel corredor de la LAV, l’anomenat ‘eix Penedès’, si bé s’ha avaluat com dins els escenaris, no s’inclou com a proposta del PDUI perquè, d’acord amb l’estudi de trànsit i mobilitat, només enregistraria a l’any horitzó una intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) de 1.907 vehicles/dia, que pot ser absorbida sense canvis en els nivells de servei pel mateix quart cinturó i l’autopista AP-7. Aquesta configuració proposada és coherent amb la plantejada actualment en el marc dels treballs de redacció del Pla Territorial Parcial del Penedès, en què s’ha consensuat amb el territori la modificació del traçat del quart cinturó entre Sant Sadurní i Masquefa pel nord de Sant Llorenç d’Hortons, i la supressió de l’anomenat eix del Penedès pel seu paral·lelisme tant amb l’AP-7 com amb el quart cinturó.”

El PDUI, entre altres projectes, proposa la creació d’una via anomenada cinturó oest, que uniria la prolongació del quart cinturó, la B-40, al seu final, a Abrera, amb la carretera B-224, la que uneix Martorell i la comarca de l’Anoia i que ha d’iniciar un procés de desdoblament l’any vinent. I com a resposta, neix la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, liderada per l’Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i pel CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola), que veien grans amenaces al plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès, inquietud en general pel futur de la identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes: la proposta del quart cinturó, un canvi de categories dels espais oberts, la traça de nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afectació a paisatges de gran valor.

Som una regió polifacètica, rica en recursos i amb una economia diversificada, però encara ens manca un just reconeixement del territori i les seves possibilitats. Ens trobem immersos en un procés de redefinició que cal viure’l com una oportunitat per repensar-nos. La nostra vocació és agroalimentària, industrial, turística i de serveis, en un marc paisatgístic de mar i muntanya. La creació de la marca turística Penedès és imprescindible. L’agricultura és un sector clar en l’economia del Penedès. No podem renunciar a esdevenir una regió agropecuària de qualitat, amb la capacitat de produir productes de valor i que alhora garanteixin sous dignes. La Vegueria Penedès és un espai per viure-hi i progressar sense que se’n perdi la dimensió humana i la cohesió social.

Volem esdevenir un territori de referència. El territori és un bé no renovable, essencial i limitat. Cal incentivar les pràctiques agronòmiques que afavoreixin la biodiversitat. El terme biodiversitat ha tingut un significat englobador, però sovint confús. La vida, segons Tim Ingold, antropòleg britànic, és un tot però no una totalitat: no és acabada, sinó que és un procés de contínua fundació. La diversitat és canviant, en el temps i en l’espai, en general, tothom entén que hi ha més biodiversitat allà on trobem més formes de vida distintes, vol dir que el Penedès és, en la seva unicitat, una sèrie d’identitats i diferències. Aquestes diferències són, de fet, el seu principi d’existència, i per això el cicle de cada territori és una revolució permanent.

La proximitat és un factor que pot incentivar l’ètica i el bon govern. Però sols no ens en sortim. Necessitem cooperar, establir ponts i nexes, per superar totes les petjades que anem deixant al planeta, conscients que tenen conseqüències directes o indirectes en la diversitat d’espècies que ens envolten i els entorns que habitem. La forma ideal de creixement hauria de consistir en la reconciliació entre economia i ecologia pel camí de la sostenibilitat. El sòl agrari del Penedès s’ha utilitzat com a zona de pas per ubicar-hi infraestructures (xarxa viària i ferroviària), però ara podem demostrar que hi ha altres alternatives amb sòl agrari de menys valor.

Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de la qual el 21,6% és de conreus de regadiu i de secà, el 7% és de pastures, el 64% és forestal, l’1,4% de conreus abandonats i el 6% d’altres. El 17 de juliol el Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la Proposició de llei d’espais agraris, que són el conjunt d’espais amb aptitud i vocació productiva d’ús agrícola, ramader o forestal, que constitueixen ecosistemes transformats per l’explotació i l’ocupació humanes i que són, majoritàriament, destinats a la producció d’aliments i matèries primeres, o susceptibles de ser-hi destinats i que formen part essencial de la matriu territorial.

El dijous 26 de juliol es va celebrar la jornada de presentació d’una eina pionera, iniciativa de la Fundació del Món Rural (http://espais.fmr.cat), la de “Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris”, una metodologia que permet catalogar els espais agraris, que dona una nova visió molt més real i permet alhora cercar el territori més adequat per desenvolupar una determinada activitat; no s’hi val a destruir espais agraris de categoria alta per fer infraestructures noves o parcs logístics o polígons industrials, hi ha espais amb categories de menys qualitat que poden ser ideals per a determinats fins.

És una eina que es basa en 20 indicadors simples, com es pot veure al quadre adjunt, que identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic, productiu, social, territorial i ambiental i la posterior agregació en cinc indicadors compostos i tres indicadors de grup, els vertebradors, de valor afegit i d’especificitat. Aplicant aquest criteri, el Penedès no és compatible amb el Quart Cinturó i el Logis Intermodal.

Posteriorment, quan es fa la cartografia associada, mitjançant una aplicació SIG, s’obté el mapa de valoració dels espais agraris de Catalunya.

Els pesos més alts corresponen als espais amb una més valoració de la ponderació dels tres indicadors de grup vertebradors, valor afegit i especificitat del model 2, mentre que els pesos baixos mostren els territoris amb valors més baixos per aquests indicadors. Els nuclis urbans edificats es representen en color negre i tenen un pes 0. Si ens fixem en el Penedès, tenim espais agraris de qualitat, del pes 8 un total de 333 ha (el 9% CAT), del pes 7 un total de 12.923 ha (el 2,80% CAT), i del pes 6 un total de 68.166 ha (el 5,24% CAT).

Vam poder parlar amb els tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat, i ens van confirmar que estan aplicant aquesta metodologia de manera experimental al PTP del Penedès, fent el corresponent ajust a l’escala 1:50.000. Sembla que el mes d’octubre es farà una presentació inicial al territori, però es preveu que l’exposició pública de l’avantprojecte no es faci fins després de les eleccions municipals del 2019.

Tenim en tràmit parlamentari la Llei dels Espais Agraris, i aviat hi tindrem la Llei del Territori. Molts dels criteris de les dues iniciatives s’estan aplicant ja al Pla Territorial Parcial del Penedès i al nou Catàleg del Paisatge; això vol dir que hi ha vasos comunicants, i que en la versió final del PTP ara només ens falta que siguin recollides les aspiracions que des del territori s’estan manifestant de manera contundent, com, per exemple, les al·legacions que des de la nostra entitat Pro Vegueria Penedès hem presentat al PDUI:

1. No al IV Cinturó cap al Penedès.

2. Bypass mercaderies a enllaçar amb eix transversal ferroviari alternatiu.

3. Plataforma intermodal ubicada a la ròtula de Martorell-Abrera i NO al Baix Penedès.

Tinc la convicció que l’embolic en el qual estem té remei. I per això, ens cal construir un model territorial equilibrat a la mesura de les nostres possibilitats, amb una bona xarxa local que ens connecti a les autopistes existents. Els passos fàcils del corredor Vallès-Penedès ja han estat explotats. Defensem plegats la identitat de la vegueria Penedès dels intents d’usurpació i de bloqueig. Tot es decideix ara. Passem a l’acció.