La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Subirats va aprovar el 22 de maig, quatre dies abans de les eleccions municipals, un projecte de requalificació urbanística que, en cas que es digui a terme, preveu multiplicar un 50% el nombre d’habitants de Lavern en vint anys. Un pla parcial que, com ja va passar en el primer intent de l’Ajuntament d’aprovar-lo l’any passat, ha rebut una forta oposició veïnal. L’alcalde Pere Pons (JxCAT) està obert a parlar-ne i a fer modificacions per tal que sigui del grat del màxim de veïns i veïnes.
En pla, tal com està previst al pla general de Subirats, contempla convertir un espai rústic a l’entrada del poble, arran de carretera, en zona urbana, amb la qual cosa Lavern passaria dels 420 habitants actuals a 620, amb 102 habitatges nous, dels quals 52 unifamiliars i 50 pisos (35 de protecció oficial i 15 de preu mínim garantit); també hi haurà una rotonda d’entrada al poble i se cedeix un solar per a la construcció de la nova escola. La superfície urbana del poble creixeria aproximadament un 25%.
El veïnat de Lavern es va assabentar del projecte durant la festa major, el darrer cap de setmana de juny, i de seguida es va reactivar el moviment veïnal que un any enrere ja havia pressionat per aturar el projecte, que ara reneix modificat. Mitjançant el grup de whatspp del poble es va organitzar una assemblea informativa (sense representants municipals) i, assabentats del moviment, l’Ajuntament en va convocar una altra dos dies després, amb la presència d’alcalde, arquitecte i d’un representant dels promotors. D’entrada, el Consistori va prolongar dos mesos el període inicial d’un mes d’exposició pública del pla, per donar temps al veïnat a presentar al·legacions (el termini s’acaba ara a mitjans d’octubre).
Neus Sendra, portaveu de la Comissió de Veïns POUM – Eixample de Lavern”, assegura que la majoria de la gent del poble no rebutja el creixement, però volen que es faci “dins de la racionalitat”. Així, no estan d’acord que els habitatges de protecció oficial tinguin tres pisos d’alçada, atesa la tipologia d’habitatge del poble; creu que un centenar de cases noves és “desmesurat”, i tampoc veu clar que l’escola s’hagi de fer arran de carretera. Sendra afirma que quan es va plantejar per primer cop aquest creixement, en el marc del pla general de Subirats, el 2002, “el projecte era més petit, amb menys terrenys, ja hi va haver oposició dels veïns i la Comissió d’Urbanisme no va donar permís”. L’any passat hi va haver un segon intent d’aprovació, amb pressió veïnal, recollida de 144 firmes i es va tornar a aturar; en aquell cas, els pisos socials estaven tots desplaçats a la perifèria del poble; ara, els pisos socials s’ubiquen majoritàriament a la zona més cèntrica del nou barri.
Obert a parlar-ne
L’alcalde ha convocat per dissabte una nova reunió, en què està obert a parlar de tot: reduir l’àmbit, ubicació de l’escola, tipologia de cases… Però també ha advertit que “si no tenim acord amb els promotors, ens poden demanar danys i perjudicis”. Al parer de Pons, “passar de 400 a 600 veïns en trenta anys no és desproporcionat”. També ha dit que al municipi “tenim el problema que els infants marxen massa joves a la Inter, i fem una cessió de 5.000 m2 perquè voldríem tenir aquí una escola-institut, com tenen Sant Martí o Sant Quintí”. A més, amb la política de fer habitatge social, vol combatre el progressiu envelliment de la població.
L’oposició diu no
Ramon Carbonell (CUP) no està d’acord amb el projecte: creu que s’ha de fer amb consens veïnal (i no que se n’assabentin per casualitat un cop aprovat), que es pot fer el pla amb menys habitatges i que el creixement no es faci de cop; i tampoc veu bé que l’escola sigui a tocar de la carretera. Santi Domènech (ERC) també parla de “creixement desmesurat” que seria “com fer un altre poble, encara que sigui en vint anys”. La seva proposta seria de reduir-ho almenys a la meitat perquè “no és el que necessita Lavern”. Creu, a més, que l’escola és “l’excusa” per plantejar aquest creixement, però tem que Ensenyament digui que no i, en canvi, els habitatges es facin igual.
