Els Castellers de Vilafranca van aprofitar -i de quina manera!- a possibilitat que els va brindar la Colla Joves de Valls de fer per primer cop una diada castellera al bressol dels castells. No ho van fer a la plaça del Blat, que està vetada a les colles foranes, però sí al Pati, i hi van deixar segell marca de la casa, amb dos castells de gamma extra descarregats.
La colla vilafranquina es va prendre molt i molt seriosament aquesta oportunitat. Han hagut de passar 69 anys, des del seu naixement l’any 1948, per què els verds poguessin plantar els seus castells a Valls. I ho han fet en el moment més dolç de la seva història, fet que ha contribuït a fer-hi una actuació que uns anys enrere hauria estat impensable.
La intenció declarada era de portar a Valls la primera torre de 9 amb folre i manilles de la temporada. L’any passat la van fer a Sant Quintí i enguany n’havien ajornat l’intent per fer la primera a Valls i per donar-li una mica més de rodatge a assaig. Però també feia setmanes que assajaven el 3 de 9 amb folre i agulla, que en principi estava previst per a la diada del Pla de la Seu, a Tarragona, i com que la setmana passada els assajos van dir que ja estava a punt, no s’ho van pensar dos cops i a Valls van obrir plaça amb aquest castell.
Cal tenir present que aquest castell no s’havia fet mai a la capital de l’Alt Camp, fet que donava un plus de motivació als Castellers per aixecar-l’hi. A més, era el més matiner mai portat a plaça per cap colla i també era el primer gamma extra de 2017. I dit i fet, els vilafranquins van plantar un 3 de 9 amb agulla d’execució perfecta, aparentment fàcil, en la línia dels set descarregats l’any passat. L’alegria del rotllo de color verd era més que justificada. I sembla, doncs, que aquest any, de tresos amb agulla també se’n podran veure uns quants.
En segona ronda van tirar la torre de 9. Va ser una torre treballadíssima, al límit de les seves forces. Des de bon principi les manilles van tenir feina per falcar uns quarts que mai van estar còmodes, i que es van anar obrir. Canvis de peu a folre i a manilles feien evident que el castell se’ls faria llarg. Però el van anar dominant durant tot l’ascens fins a coronar-lo. La descarregada ja va ser un altre món. Els quarts es van obrir encara més de malucs i l’estructura perillava de debò. Amb tot, el tronc va saber mantenir-se estable i les manilles van poder apuntalar el castell fins a la descarregada. La torre de 9, el segon gamma extra del curs, era al sarró.
Amb la feina gruixuda feta, en tercera ronda van fer el 4 de 9 amb folre i en la tanda de pilars, la sorpresa, ja que el pilar de 7 amb folre va quedar en tan sols carregat. Això no passava des de la Bisbal de 2012.
Els Nens del Vendrell també hi van fer una actuació destacada ja que van descarregar-hi el primer pilar de 6 de la temporada i el més matiner de la història de la colla. I quin pilar de 6! Des del primer moment, l’espadat pujava inquiet, però sense batzegades. El van carregar bé però a l’inici de la baixada, quan l’enxaneta era a l’esquena del quart, es va endur l’espadat enrere, el segon va fer un moviment circular perillós, que el terç va corregir per donar temps a tornar-lo a estabilitzar i acabar-lo de descarregar. Alegria també més que justificada.
Abans del pilar, la colla degana del Penedès havia fet la clàssica de castells de vuit, desestimant l’intent de torre de 8 amb folre que la setmana passada “només” havien pogut carregar. Van obrir plaça amb el 4 de 8, clavat; en segona ronda van desmuntar un intent de 3 de 8 amb dosos col·locats, després d’una primera sotragada del castell que semblava que no duia perill. Com a tercer castell van bastir una torre de 7 que no els representa cap misteri, i van requerir la quarta ronda per descarregar, ara sí, el 3 de 8.
A la mateixa plaça, la Joves de Valls va carregar el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb agulla, i va completar el 4 de 8; els Castellers de Barcelona van descarregar el 3 de 9 amb folre, la torre de 8 amb folre i el 4 de 8; i els Moixiganguers d’Igualada la torre de 8 amb folre, el 4 de 8 i el 3 de 8 després d’un intent desmuntat.
