Aquest migdia Vilafranca ha encetat la instal·lació de nou peces del projecte de memòria històrica Stolpersteine (pedra-obstacle), que consisteix en la col·locació de llambordes de llautó elaborades per l’artista i activista alemany Gunter Demnig. Les llambordes contenen una inscripció amb les dades de víctimes dels camps de concentració i extermini del nazisme, i es col·loquen davant les seves cases.
Al municipi vilafranquí hi haurà un total de nou llambordes, que homenatjaran la memòria de Damià Aleixendri, Pere Escudé, Ramon Guasch, Josep Junyent Feliu, Josep Junyent Ferran, Josep Sanahuja, Rafael Viñolas, Eusebi Pérez i Josep Cerrillo, aquests dos últims únics supervivents alliberats dels camps. La primera llamborda s’ha col·locat a la casa de Josep Cerrillo al carrer Ateneu amb la presència del regidor de Cultura, Ricard Rafecas, el regidor de Vilafranca en Comú, historiador i membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs Ramon Arnabat; la neboda de Josep Cerrillo, Teresa Puig; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, amb l’acompanyament de representants de tots els grups del Consistori i el president de l’Amical Mauthauen i altres camps.
Arnabat ha pronunciat un discurs on recordava que enguany se celebra el 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis i que aquest coincideix amb “un rebrot de racisme que ens demostra que encara no s’ha fet prou pedagogia sobre què va suposar el nazisme”. L’historiador ha destacat que als camps nazis “no només hi van anar jueus, sinó que també hi havia gitanos, homosexuals i els republicans que s’havien exiliat i que eren apàtrides perquè Franco i el seu cunyat Ramón Serrano Suñer no reconeixien com a conciutadans els espanyols que no fossin de la España de Franco“.
Arnabat assegurava que “encara que avui ja sabem tot el que va passar ens hem de preguntar el per què, hem d’entendre com pot ser que a una societat culta com l’alemanya passés el que va passar, perquè no era cosa d’uns pocs dirigents, sinó que era cosa de tota la societat; i els camps no van ser ideats per ignorants, sinó per savis”. Per Arnabat, actes com els que deriven del projecte Stolpersteine són essencials “per recordar que tots som humans i ningú és superior, i que hem de recordar aquests principis perquè no hi hagi feixisme ni racisme mai més“.
La neboda de Josep Cerrillo i Galimany, Teresa Puig, afegia que “desitjo que la llamborda ens ajudi a lluitar contra l’oblit i tot plegat faci que el patiment que van passar els qui van viure en camps d’extermini no hagi estat en va”. Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic Jordi Font apuntava que des de Catalunya s’han anat impulsant diverses iniciatives per reivindicar la memòria dels catalans que van patir el nazisme i que fins ara ja hi ha unes 200 llambordes stolpersteine que contribueixen al record.
Finalment, el regidor Ricard Rafecas explicava que encara que la col·locació de les llambordes sigui un “acte humil i petit”, també és “emotiu, sincer i necessari perquè res d’això torni a passar i tallem les actituds racistes i feixistes”.
