Els carrers més cèntrics de la ciutat van acollir dissabte a la tarda la trobada de dracs més bestial que es recorda a Vilanova, i segurament d’una de les més importants mai feta enlloc. Més de 40 figures de bestiari festiu es van aplegar en l’acte central del 40è aniversari del Drac Tigre de la Geltrú, sota el lema #40Anys40Bèsties. I va ser, certament, espectacular. De fet, en van ser 43, de figures zoomòrfiques, ja que n’eren una per cada any de vida del Drac Tigre, que va néixer l’any 1978; per tant, 41. A més, cal comptar que la carpa i el porró en són dos, i els dracs bessons de la Geltrú, dos més.
La cercavila, emmarcada en els actes previs de festa major de Vilanova, va permetre veure tota una evolució del bestiari, al llarg de 40 anys amb figures diferents, de Catalunya i del País Valencià. També va ser inèdit el fet de veure les sis figures de la família geltrunenca en una mateixa cercavila. A més, la casualitat va fer que l’inici de la cercavila al pas per Francesc Macià (al creuament de pas de la cercavila) coincidís amb el pas del Drac de la Geltrú, de manera que el Tigre va ballar amb el Drac nou; passat i futur del “mateix” Drac es van trobar per un dia al carrer.
La cercavila, que comptava amb una trentena de persones voluntàries que van ajudar al seu desenvolupament, va sortir de la plaça de les Neus, on havien fet la plantada a mig matí, i va baixar per la rambla Principal, l’avinguda Francesc Macià, el carrer de Sant Sebastià, la plaça Soler i Gustems, els carrers Llibertat, Tetuan, rambla Principal, avinguda Francesc Macià i plaça del Mercat.
Van formar la cercavila el Drac Tigre de la Geltrú (1978), Bou de Santpedor (1979), Drac de Moja (1980), Drac petit Barrina de la Geltrú (1981), Drac de Banyeres (1982), Drac de Dracs de la Bisbal d’Empordà (1983), Àliga de Sitges (1984), Drac de Valls (1985), Drac la Titota de Canet de Mar (1986), Carpa i Porró de Vilanova i la Geltrú (1987), Drac de Llorenç del Penedès (1988), Drac de Manresa (1989), Drac de Granollers (1990), Drac de Vilanova i la Geltrú (1991, peça actual), Drac de Reus (1992), Víbria de Barcelona (1993), Drac Ceballot de Montornès del Vallès (1994), Mulassa Feixuga del Vendrell (1995), Magnafoc de Vilobí del Penedès (1996), Vaqueta Estefania del Carnaval de Solsona (1997), Drac Farfolla de la Sagrada Família (1998), Drac Gaudiamus de Barcelona (1999), Quimera Godra de Caldes de Montbui (2000), Drac Apocaleus de Vallirana (2001), Drac de la Fram de Cervera del Maestre (2002), Drac de la Geltrú (2003), Drac Jove de Gràcia (2004), Bèstia de Parets del Vallès (2005), La Farnaca de Cambrils (2006), Dracs bessons de la Geltrú (2007), Draga de Cunit (2008), Nyctalus Albinyanensis d’Albinyana (2009), Cigonya Segunola de les Guinyoles (2010), Ferafoc de Sant Quintí de Mediona (2011), Gripau de les Bruixes del Nord de Sabadell (2012), Drac de Torroella (2013), Galera de Cambrils (2014), Drac Hydra d’Artesa de Lleida (2015), Drac petit de la Geltrú (2016), Batraci de Teià (2017) i Duc de les Roquetes (2018, peça actual).
