Les quatre zones definides al pla especial es fragmenten en petites àrees on es fixa un percentatge màxim d’HUTs permesos. La majoria d’àrees de la ciutat tenen un topall del 2%, una xifra que s’eleva en el cas de la franja de la costa, on es permet que els habitatges turístics representin entre el 2,6 i el 3,8% del parc disponible.
Al mateix temps, a cada illa de cases també s’aplica el mateix percentatge de la subzona a què es correspongui, de manera que el consistori vol dissuadir la possibilitat que hi hagi una concentració excessiva d’HUTs en un punt determinat del barri.
A aquestes mesures de control, s’hi suma unes distàncies mínimes a complir respecte si es tracta d’habitatges unifamiliars o no. En el cas de les cases en renglera, els HUTs hauran de tenir una distància mínima de 30 metres entre ells, mentre que a les cases aïllades el distanciament serà de 50 metres.
Si els HUTs se situen dins un bloc de pisos, el pla especial estableix que podran representar un entre el 20% i el 10% del total de l’edifici, en funció del nombre total d’habitatges que hi hagi a l’escala. “L’objectiu és garantir la prevalença del dret a l’habitatge, assegurant l’equilibri entre el sòl residencial i l’activitat econòmica que representa el turisme”, ha defensat el regidor al ple municipal.
Fa prop de dos anys que l’Ajuntament de Vilanova va suspendre la concessió de noves llicències a habitatges turístics per endreçar el sector i “evitar guetos” d’aquest tipus d’allotjaments, segons relataven fonts municipals el maig del 2019. En aquell moment, es va anunciar que la moratòria s’allargaria fins que estigués enllestit un nou pla urbanístic específic per aquesta qüestió.
L’estiu passat, la Junta de Govern Local va donar llum verda a una primera proposta de regulació, que aquest dilluns ha estat aprovada de forma provisional pel ple. Ara el consistori elevarà el document a la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès per a què hi doni l’aval definitiu.
