La frase és de la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria García, i resumeix l’essència de l’homenatge institucional que des d’aquesta setmana es fa a un dels grans i més oblidats pintors vilanovins de tots els temps: “Vilanova salda el deute que tenia amb Alexandre de Cabanyes”.
L’any passat, en el 140è aniversari del seu naixement, els ens públics del Garraf es van autoimposar de fer-li –per fi– l’homenatge que es mereix. Ha passat un any i el resultat surt ara a la llum: dues exposicions antològiques paral·leles i un llibre-catàleg de la seva obra. Però no només això. En aquest darrer any s’han iniciat un seguit d’estudis de la seva obra i figura, així com recerca de quadres “perduts”, que de ben segur que en un futur donaran més alegries als amants de l’art.
52 pintures exposades
Diumenge obren simultàniament les dues exposicions retrospectives de Cabanyes. La de la biblioteca Víctor Balaguer, “La captura de l’instant”, es podrà visitar fins a l’1 de juliol i consta de 27 olis cedits per 20 prestadors diferents, entre els quals una marina cedida en dipòsit pel MNAC, també una del Museu de Montserrat i una altra del Vinseum. Això a banda, el Víctor Balaguer també té cinc obres més del pintor a la seva exposició permanent. I l’altra exposició, “L’entorn perpetuat”, de vint obres, es pot visitar fins al 24 de juny a la Masia d’en Cabanyes. La del museu és principalment de marines, el gran tema de Cabanyes, i la de la masia combina marines amb retrats, fotos familiars i la masia.
A més, al voltant de les dues mostres es faran al llarg dels propers mesos diverses activitats, i s’ha posat a la venda el llibre Alexandre de Cabanyes (1877-1972). L’últim modernista, de 200 pàgines, que plasma bona part de la seva obra i incorpora col·laboracions de diferents estudiosos de la figura de Cabanyes, com són l’historiador vilanoví Francesc X. Puig Rovira, el doctor en història moderna Francesc Fontbona, la doctora en història de l’art i comissària de l’exposició Esther Alsina i l’escriptor vilanoví i comissari de l’Any Cabanyes Oriol Pi de Cabanyes. Entre els quatre donen una visió global i polièdrica de l’homenatjat.
Tot un homenot
Pi de Cabanyes va lamentar que havia estat un pintor “poc conegut, amagat”, i que “la valoració del mercat no va sempre en relació a la vàlua artística”. Va fer notar que la seva “pintura post-impressionista capta l’emoció del moment perquè es perpetuï en el temps”, a més de tenir una “gran força evocativa de la Vilanova desapareguda de la pesca artesana”. Fontbona va dir que va ser “un professional de la pintura, amb una carrera molt fecunda”, conegut com “el pintor de les barques i la platja de Vilanova” i va lamentar que estigui desapareguda la seva obra primigènia, de l’època modernista. Alsina va parlar de Cabanyes com “el gran ignorat” que “ara comencem a situar en el lloc que es mereix”; també en va destacar que participava molt activament “en els cenacles d’artistes” de Barcelona, com les tertúlies d’Els Quatre Gats, i que per tant, “estava molt ben situat en les societats d’artistes”. I Puig Rovira en va recordar l’exposició d’homenatge que se li va fer a Vilanova el 1957; el fet que el llibre ara publicat sigui el primer que es dedica al pintor, membre “de la cinquena generació d’una família benestant”; així mateix va recordar que ja al 1900 va fer al Víctor Balaguer la seva segona exposició, i que sense perdre l’esperit cosmopolita, amb 23 va decidir fixar a Vilanova la seva residència.
