Molts han manifestat la intenció de fer un viver de celleristes al Penedès, però s’han plantejat quins són els objectius? Ho han preguntat als viticultors? El context és que partim el problema endèmic de la crisi de preus. Aquest gran desequilibri entre els actors de la cadena alimentària ha fet que el repartiment de la riquesa quedi en molt poques mans.
Un bon plantejament seria encarar el futur viver com una eina per defensar, primer, la part més dèbil de la cadena, els viticultors. Molts emprenedors que s’inicien en l’elaboració de vins o escumosos se salten el pas de treballar la terra; per tant, caldria ajudar primer el viticultor que vulgui elaborar el vi de les seves vinyes. De vegades ens imaginem un viver material amb infraestructures físiques, però cal conèixer la realitat del Penedès. Fa pocs anys, a partir del moviment de vins naturals, molta gent i joves viticultors van començar a fer el seu propi vi, invertint en dipòsits i maquinària.
Així, per què no s’aprofita aquesta empenta per començar a construir eines col·lectives? I per què no crear un assessorament fiscal i un mentoratge per reduir la càrrega burocràtica que comporta iniciar aquest tipus d’activitat?
Molts dels nous microcellers han recuperat antics cellers i, en lloc d’un viver localitzat, es podrien proposar serveis col·lectius compartits i itinerants, com l’embotellament. Alhora, pot ser una bona manera de conservar patrimoni i trobar funcionalitat a les masies. Aquest viver pot ser la llavor del canvi del nostre Penedès. Reflexionem-hi.
Ferran Mulet
Membre de la comissió permanent de l’Alt Penedès d’Unió de Pagesos
