Cal posar-se la bena abans de la ferida i anar pensant a qui votarem, perquè no serà gens fàcil decidir-ho per als catalans independentistes. Entre el Suprem, l’escandalosa desunió independentista, els exiliats, els empresonats i els contagis, estic pensant quedar-me a casa per les eleccions, però s’ha de votar. Crec que es convocaran tot seguit que inhabilitin Torra.
Amb tot de polítics “segundons” i escindits, potser em deixaré engalipar i votaré el partit que prometi defensar les fràgils pensions, també vitals per als joves (*). Tanmateix, m’estimo més votar en blanc que votar partits associats als del 155, als padrins de l’imam de Ripoll, les pallisses de l’U d’Octubre, els corruptes, els còmplices de la fugida del “campechano” i les retallades a les residències. De fet, m’agradaria molt més un referèndum vinculant amb una pregunta unívoca. No com aquell jeroglífic absurd del Mas, que pretenia incorporar el vot dels pseudofederalistes.
(*) Provaré d’escriure alguns comentaris complementaris, amb permís de la Redacció. Tenen un punt en comú: la defensa de les fràgils pensions dels que hem cotitzat tota la vida treballant honradament. Justificaré perquè els joves han de col·laborar en la defensa de les pensions dels seus pares i avis.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Cal que TOTS sortim a defensar les pensions, els joves també. Especialment si són aturats crònics, monoparentals, desnonats, ninis, antisistema ocupes i separats amb resolucions judicials adverses. Molts necessitaran l’ajut dels parents pensionistes, sinó es convertiran en sense sostre o delinqüents. El mannà no arribarà per a tots.
No és fàcil viure en un món capitalista, consumista i d’economia de mercat d’oferta i demanda. L’estat del benestar és fum. Tot i això, hi ha molta gent del tercer món que es juga la vida per arribar a la Terra Promesa, acaben arribant i exigeixen una acollida com la que han somiat i algú li ha promés.