D’aquí a pocs dies hi haurà eleccions generals. Cada partit proposa una sèrie de millores i farà promeses que rarament seran complertes. Tot ciutadà amb dret a votar triarà lliurement el candidat desitjat o s’abstindrà, és a dir, no votarà.
A les campanyes electorals, els diversos partits manifesten a viva veu: “Millores salarials, augment de treball, disminució fiscal d’impostos, IRPF, habitatges dignes…”. Si no confio en les propostes d’aquests candidats… Què faig? Si exerceixo el vot (dret) i voto determinat partit, quines garanties tinc que aquestes “promeses” es compleixin? En què es basen, i quina responsabilitat (deure) assumeix el polític de torn: poca, nul·la o cap?
Recordem: dret i deure són conceptes diferenciats de convivència i responsabilitat.
Un empresari autònom, si la seva decisió és errada, haurà de rectificar, haurà d’afrontar els fets i replantejar-ne la viabilitat empresarial, si vol continuar amb el negoci. En la realitat política, i en rares excepcions, no passa res i segueix sota el “paraigua protector” del seu partit.
Conclusió: votar és un dret polític de lliure elecció (subratllant dret, no deure) però, de la mateixa manera, les promeses s’han de sustentar en una base real (complir un deure). Comencem per exigir responsabilitats i fer-les efectives. Votar o no votar és un compromís mutu… i més.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
