Exceptuant els acòlits del PP i de Cs, que estan eufòrics com mai, encara que durant uns quants dies puguin fer veure que no i marcar distàncies, hom s’esquinça les vestidures davant la irrupció a l’esfera pública de la ultradreta més cavernícola. Les eleccions regionals del territori més extens i poblat de l’Estat, efectivament, no només hauran foragitat del govern uns socialistes que es movien per Andalusia “como Pedro por su casa”, sinó que l’hauran lliurat al monstre que entre tots (judicatura, polítics i mass media espanyols) han anat fabricant i alimentant, fent seguidisme de les seves invectives a Catalunya.
La nova dreta tripartita té en el PP el partit més moderat. Que no és poc, tractant-se d’una formació que no s’ha tret de sobre la pols del franquisme, perquè el debat l’incomoda. A la seva dreta hi té un Cs que, oh sorpresa!, ara Manuel Valls descobreix astorat que flirteja amb pactar amb Vox. I a l’altre extrem de la mateixa extremitat hi ha una Vox que és el franquisme desacomplexat, que és l’antifeminisme, l’antiimmigració i l’anticatalanisme més desbocat, i que marcarà a partir d’ara els tempos del govern andalús… i també de l’espanyol. Estigui al govern o a l’oposició. Vox ha vingut per quedar-se. Perquè a totes les eleccions que es facin hi sucarà pa i seguirà marcant el debat polític de tots. Que sigui present en un Parlament hauria de ser una anomalia quan, de fet, el que no era normal és que després de 40 anys de dictadura sense oposició efectiva, de cop i volta el seu ideari s’hagués fos com un glaçonet. No. Sempre hi han estat; amagats, però hi eren. Aquest és el gran drama. Aznar va ser el primer a treure’s la careta. Rivera el va seguir. I ara ja ningú se n’amaga. El pòsit que va deixar el dictador ha quedat massa incrustat.
La magnitud del terratrèmol polític que això desencadenarà, en un estat que no para de fer passos de gegant cap a la regressió democràtica més impensable, és incalculable a mitjà termini. Si Europa mira per avall hi veurà un país amb policies que atonyinen gent pacífica, amb presos polítics, vagues de fam, exiliats polítics, jutges parcials i ara, a més a més, la ultradreta campant-la al seu aire. Galdós quadre nadalenc.
