L’estament judicial espanyol continua fent mèrits. Cada vegada que algun jutge de les altes instàncies opina sobre algun tema d’interès general, fa tuf a resclosit. Repassem només algunes de les perles dels últims dies.
La Fundación Francisco Franco té tot el dret a opinar, a fer i desfer, emparada per la llibertat d’expressió. Fer apologia del franquisme no és cap delicte. El Consell General del Poder Judicial va emetre dilluns un informe que en blinda i blonda la seva existència per una qüestió d’interès general. I així va el país. Per cert, qui elegeix els vint vocals del Poder Judicial (òrgan de govern dels jutges i advocats) són el Congrés i el Senat, i la seva funció és vetllar per la independència dels jutges. No cal dir res més.
Per sota seu, qui hi té el CGPJ? Doncs, per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquesta mateixa setmana, en què es realitzen les proves de selectivitat, ha decretat com a mesura cautelar urgent que no es pot prioritzar el català com a llengua de l’enunciat dels exàmens. És com s’ha fet sempre, en la llengua vehicular d’ensenyament Catalunya, en la llengua pròpia de Catalunya, i tothom qui el demani en castellà –com en aranès– també l’hi donen. Però no en té prou. Per cert, nomes el 5% el demanen en castellà. Però això, tant se val. Ho demana l’Asamblea por una Escuela Bilingüe en Cataluña, i amb això ja n’hi ha prou. Perquè amb el català, tothom s’hi veu en cor.
El que s’escapa del control voxudicial espanyol és tot el ve del Pirineu en amunt, i això deu coure. Després que Bèlgica, Alemanya i Suïssa, entre altres països, tanquessin una i altra vegada la porta a les extradicions dels presos polítics catalans, i que Brussel·les permetés a Puigdemont, Ponsatí i Comín ser eurodiputats, recentment el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa ha tingut el desvergonyiment de demanar a Espanya que retiri les euroordres de detenció i, a més a més, que deixi anar els presos polítics catalans. I és que els informes del Suprem s’oposen a l’indult dels presos polítics perquè no han renegat de la seva ideologia independentista, que és tant com reconèixer que no es jutgen uns fets, sinó unes idees. I el Consell d’Europa (algú pot dubtar de la seva neutralitat?) diu que ja n’hi ha prou de jutjar opinions polítiques i que deixin en llibertat, d’una vegada, els condemnats per organitzar un referèndum.
