Aquest és el títol del llibre que va presentar dijous en Fèlix Simon, alma mater de la demanda penedesenca per aconseguir una vegueria pròpia. Un llibre que recull l’epopeia d’un poble, que va lluitar més de deu anys per aconseguir que el Parlament de Catalunya reconegués el dret a tenir una vegueria pròpia, una unitat territorial que ens autorepresentés com a col·lectivitat. Més de deu anys de lluita perquè algunes formacions polítiques, l’any 2010 van donar l’esquena al Penedès i la seva gent, i van votar en contra de crear la vegueria del Penedès. Però sense retrets, tothom és benvingut a la Penedesitat. Más vale tarde que nunca.
Tot i la negativa de l’any 2010, la Plataforma per una Vegueria Pròpia va continuar treballant i va ser el Govern del president Puigdemont qui va fer realitat els somni de tants i tantes penedesencs i penedesenques, al 8 de febrer del 2017, quan el Parlament modificava la Llei de Vegueries i hi afegia la del Penedès.
Es van perdre set anys valuosíssim per poder tenir unes eines d’autogestió i autogovern. Però van ser set anys que la Plataforma va fer servir per divulgar una idea concreta de regió i una visió determinada del Penedès. Una pedagogia necessària i imprescindible per saber en quin punt ens trobem.
Gent com el Fèlix van posar una llavor que va servir, serveix i servirà per conformar una col·lectivitat territorial que continuarà lluitant fins aconseguir que aquesta vegueria tingui un autogovern, tal i com preveu la Llei de Vegueries, que el Govern de la Generalitat hauria d’impulsar i no ho fa. Un autogovern que pugui incidir en el seu destí des de la subsidiarietat que tant es pregona a la Unió Europea.
Gràcies, Fèlix per aquests 18 anys, seguirem junts fent camí.
Jaume Casañas
Cunit
