M’ha impulsat escriure aquest text el fet que fa una setmana vaig veure desaparèixer -literalment- el meu fill (el vam trobar de seguida). No patiu, per sort es troba perfectament. Va desaparèixer entre el matalàs (sí sí, literalment), que en teoria l’hauria de protegir quan practica salt de perxa a les pistes d’atletisme de Vilafranca del Penedès.
Motius de la desaparició: l’estat lamentable i penós en què es troben tant els matalassos com la majoria d’estris emprats en la pràctica de l’atletisme a les pistes de Vilafranca del Penedès, lloc on els atletes que volen practicar segons quines disciplines ho han de fer posant en risc la seva integritat, jugant-se una lesió a la ruleta russa (perdó, vull dir al matalàs de salt de perxa o al del salt d’alçada petit).
Estimats responsables del Patronat d’Esports (regidora d’Esports inclosa), creueu el pont, entreu a les pistes i doneu un cop d’ull al material; això sí, no us poseu vermells en veure-ho, simplement solucioneu-ho.
Pep Fontanals Planas
La Ràpita
