Un “se me’n refum” administratiu

0
219

L’estiu passat, davant un canvi de normativa en els accessos entre les piscines coberta i exterior de Sant Sadurní (en soc sòcia), vaig sol·licitar si em podia estalviar la volta que cal fer des de la piscina coberta per sortir a l’exterior. Els meus problemes permanents de mobilitat m’obliguen a desplaçar-me amb dues crosses per dins la piscina municipal. Si en el meu dia a dia intento estalviar el màxim de passes possibles, allà encara més, per la incomoditat de caminar amb crosses i pel risc que em suposa caminar en aquestes condicions sobre terra mullat. Demanava accedir des de la piscina coberta a l’exterior per una de les sortides d’emergència que hi ha just a la zona del socorrista (amb el seu permís, clar): em canvio al vestidor per persones amb necessitats especials, des del qual hi ha el recorregut mínim per accedir al vas que utilitzo, i en aquest trajecte passo just per davant d’una sortida d’emergència que comunica amb la exterior.

Entre l’estiu de 2017 i el gener de 2018 vaig rebre resolucions de l’Ajuntament i del Síndic de Greuges negant-m’ho perquè “la nova normativa respecta el Codi d’accessibilitat de Catalunya i s’ha fet pel bé dels usuaris”. Diuen que és un recorregut de només 40 metres, per mi una semi marató; que el personal m’ajudarà en tot, del que no en tinc cap dubte perquè m’ho han demostrat, però això no m’ho poden estalviar. Abans de la temporada d’estiu, he insistit amb una carta a Alcaldia i a Regidoria d’Esports, reflexionant el per què de la meva petició. No és un caprici. Se’m va dir que ho valorarien. Encara espero resposta… I cada dia que vaig a “fer salut” a la piscina coberta, quan plego i me’n torno al vestidor passant per davant la sortida d’emergència, em bull la sang.

Montserrat Casals Ros
Subirats

FER UN COMENTARI