“100 anys de l’Orquestra Pau Casals”, una gran exposició repartida en dues seus

0
343

De l’1 de desembre al 18 de juliol de l’any que ve, és a dir, per espai de set mesos i mig, hi ha repartida entre Vil·la Casals, a Sant Salvador, i el Museu de la Música de Barcelona, una gran exposició commemorativa del centenari de l’Orquestra Pau Casals, impulsada per la Fundació Pau Casals. L’exposició consta compta amb objectes i documentació original que s’ha conservat al Fons Pau Casals de la fundació homònima, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i dels fons que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, al Liceu i a l’Arxiu de l’Orfeó Català, entre altres, i que reflecteixen la intensa activitat que va tenir l’orquestra durant els seus anys d’existència, entre 1920 i 1936.

Si la part barcelonina de l’exposició remet a la creació de l’orquestra, els músics que la formaven part, el repertori, concerts a Barcelona, etc., fins a la seva desaparició per la Guerra Civil, a la sala d’exposicions temporal del museu vendrellenc es distribueix en tres àmbits: d’una banda, en els concerts que va fer per tot Catalunya (Reus, Vilanova, el Vendrell, Olot, Figueres, Terrassa, Vic, Manresa…); d’altra banda, en l’homenatge que el Vendrell va retre a Pau Casals l’any 1927; i en tercer lloc, es reivindica la figura de Pau Casals com a director.

L’orquestra de tot Catalunya

La directora del Museu Pau Casals i comissària de l’exposició, Núria Ballester, explica que “Pau Casals tenia molt clar que l’Orquestra Pau Casals havia de ser l’orquestra de tot Catalunya i que havia de portar la música simfònica a tot arreu”.

Quant a l’homenatge que el Vendrell li va dedicar, a l’exposició s’hi mostren tota mena de documents, des d’alguna foto del concert o del dinar que es va fer al Tívoli (i fins i tot el menú de l’àpat), fins a documentació sobre l’expedició ferroviària que es va organitzar des de Barcelona per portar-hi els músics, el vídeo més antic que es conserva de Pau Casals com a director (d’aquell concert d’homenatge) o l’acta de l’Ajuntament que el nomena Fill Predilecte del Vendrell. Val a dir que aquell concert va ser idea dels propis músics de l’orquestra (n’hi tocaven 88, tots catalans), tres dels quals eren vendrellencs: Benvingut Socias, Bonaventura Dini i Joan Carner.

Com a curiositat, Núria Ballester remet alguns dels concerts simfònics que va fer l’orquestra únicament amb 33 músics, tots violoncel·listes, com el que va fer a Londres al 1927, inspirat en les músiques de la festa major de Vilafranca, “en què fins i tot en un moment donat s’hi sent el toc de castells amb violoncel”; aquest concert es reestrenaria dos anys després al Palau de la Música.

Fins a la Guerra Civil

“100 anys Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social” es clourà simbòlicament el 17 de juliol, coincidint amb la data en què l’orquestra va fer el darrer assaig (el 1936), que era per preparar el concert inaugural de les Olimpiades Populars de Barcelona, que havien de tenir lloc dos dies després, però que ja no es va fer per l’esclat de la Guerra Civil.

FER UN COMENTARI