Quan es compleixen cinquanta anys de la transició –inacabada, no ho oblidem!–, convé que tinguem clar que la dreta rància espanyola, històricament, només ha estat democràtica mentre ha guanyat. Abans, quan perdia, ho solucionava amb un cop d’estat i tot arreglat. El darrer exemple el tenim no fa gaire, el 23-F del 1981, data en què l’Estat espanyol encara no era a l’OTAN ni a la Unió Europea; però, tot i això, va fracassar. Ara, aquesta solució no li és possible; i quan ha perdut, li ha calgut buscar alternatives al cop d’estat, com el joc brut i l’antipolítica: notícies falses, insults, crispació, calúmnies, atacs i agressions verbals, i altres comportaments pseudofeixistes, com, per exemple, el fet d’haver titllat el govern de l’Estat (PSOE-SUMAR) –des d’un primer moment– d’il·legítim. És a dir, qualificar d’il·legítim un govern sorgit de les urnes, la qual cosa equival a considerar que les urnes són il·legítimes: pur feixisme! I això no té solució; és endèmic.
El problema -penso- rau en el fet que els partits demòcrates i progressistes s’han adaptat a aquest joc brut, i el repel·leixen irresponsablement amb el mateix grau de crispació (allò tan pervers que la millor defensa és un bon atac), resultant-ne una situació altament contagiosa i de conseqüències imprevisibles per a la convivència ciutadana. Potser el que haurien de fer aquests partits és obviar tota actitud agressiva i antidemocràtica, i dedicar-se només a fer política constructiva. I a l’hora de la veritat, els ciutadans ja decidirem…
En tot cas, un altre debat seria si cal limitar o restringir legalment aquesta manera de fer joc brut substitutòria d’aquells cops d’estat d’antany, però aquí ja entraríem en temes molt delicats com els límits de l’ètica i la llibertat.
I aprofitant l’avinentesa, un prec als set diputats de Junts: si una llei encaixa al vostre programa, voteu-hi a favor; si no hi encaixa, esmeneu-la, negocieu-la o voteu-hi en contra. Però rebequeries, en política, no; si us plau!
Jordi Forners i Puig
Vilafranca del Penedès
