El Jaume Rafecas ja ho deia fa quinze dies:
“Només que parléssim sempre en català (que tothom l’entén o el podria entendre), el problema estaria resolt.”
El Jordi Valls hi afegia, la setmana passada, que l’Ajuntament és molt optimista amb la campanya dels 21 dies per solucionar el desori del català.
Estic d’acord amb tots dos. De situacions i d’exemples –no només nosaltres tres– ben segur que n’hem viscut un feix i ens hi podríem esplaiar força.
Per tant, no acabo d’entendre que 21 dies i només d’entrada s’aconselli que es parli en català a tothom.
Amb els 21 dies i prou fa l’efecte que el català és un idioma –el nostre– de segona, per parlar-lo poquet, que molesta, que pot fer enfadar a qui l’escolta…
En resum, em sembla una campanya poc compromesa i molt poc valenta.
Per què no es pot parlar en català sempre?
Josep Vallès
Vilafranca del Penedès
