L’altre dia el vostre col·laborador Jaume Rafecas parlava de la solució més fàcil pel nostre problema, el del català. I em va venir al cap una escena que vaig poder viure aquí mateix a Vilafranca la mateixa setmana. Intentaré escenificar-la.
Una parella de la vila, no la conec personalment, però sí que la tinc molt vista, parlen en una botiga amb la dependenta. Ell parla en català i la dependenta li contesta en català. Quan la dona es posa en la conversa i parla en castellà la dependenta li respon en castellà. Així continuen una bona estona. ¿La dependenta no pot entendre que la senyora entén el català, encara que només sigui per raó de matrimoni? ¿Per quina raó canvia?
L’amic Rafecas diu alguna excusa de les que fan servir els que canvien de llengua, que ja me les conec. I encara n’afegiria una altra. Quan retreus a algú perquè no parla en català a una persona d’origen castellà però que entén el català, em diuen: “Oh, és que quan la veig conèixer per primera vegada em parlava en castellà, i jo ja vaig continuar en castellà, i no em va dir res”. I després no vas veure, ànima càndida, que t’entén molt bé en el teu idioma…?
L’Ajuntament ha fet una campanya per veure si en 21 dies solucionem aquest desori. Que optimistes!!
Jordi Valls
Vilafranca del Penedès
