Una de les entitats penedesenques més importants que han existit al llarg dels anys en aquest territori entre el mar i la muntanya enguany compleix 40 anys. Una llarga trajectòria de treball al territori, d’obrir nous camins, de compartir, d’investigar, d’aixecar ponts a casa nostra. Molts sabem la història dels reis, dels papes, però no ens han explicat la història dels nostres pobles, les nostres llegendes, els personatges del nostre poble. Aquí és on l’IEP ha fet una gran feina en aquest i en altres molts camps que de mica en mica han anat sorgint.
Jo era un dels participants de les reunions d’història i toponímia amb el savi Manuel Bofarull. Un cop al mes anàvem d’un poble a un altre, d’una casa o una entitat a una altra, a conèixer gent, a fer territori. Ha estat una de les experiències més enriquidores. Després la vida va canviar i ho vaig deixar, però amb persones com el Vicenç Carbonell, el Joan Latorre, l’Ignasi Maria Muntaner i el Ramon Arnabat ens trobàvem per estudiar el passat i organitzar actes i jornades per compartir coneixements i noves teories sobre el nostre territori.
No oblidem tampoc les persones que estudiaven les aus, les monedes, la numismàtica i tantes altres coses del nostre Penedès més proper. Una de les grans fites era la Miscel·lània Penedesenca, que era com un recull dels estudis d’aquesta i on podies trobar molts treballs inèdits que parlaven de nosaltres; un fet gairebé inèdit per la seva envergadura, més enllà de la localitat o la comarca. Va venir la crisi, la gran Caixa Penedès, que era un dels pilars centrals, va ser engolida per un altre banc, llavors van minvar els recursos, no es van saber trobar altres fonts alternatives i de mica en mica la cosa va anar perdent pistonada. Però hem de ser capaços de tornar a donar energia a aquesta entitat que ens uneix i identifica la nostra unitat.
