Dimarts 19 de març de 2024
13.8 C
Vilafranca del Penedès
Opinadors

Opinadors

Dels sants a les commemoracions universals en el calendari

Vivim en una cultura amb uns clars orígens cristians. Durant segles aquesta religió majoritària ha anat treballant el seu ampli poder en la nostra...

“Encara estàs així?”

Vivim en una societat que té la falsa idea que tot es pot aconseguir, que tot té solució i que la vida no té...

Exposicions

No soc pas un addicte a les exposicions, però sí que m’agrada de veure’n tantes com puc i de temàtiques variades. A Vilafranca, miro...

Memòria selectiva o oblit de la responsabilitat?

Si pregunto qui són Marta Torné o Miki Núñez, segurament molta gent em sabrà respondre. Si pregunto per Eufòria, segurament encara rebré més respostes...

Élisabeth Louise Vigée Le Brun

José Ramón Monreal ha traduït del francès, ara publicat per Acantilado, un assaig brillant: Mundus muliebris, de Marc Fumaroli, sobre una artista extraordinària: Élisabeth...

Ho volem tot i no tenim res

En aquests moments de la nostra societat ens adonem que ho tenim tot al nostre abast, però si ens trobem amb algun petit ensurt,...

Els castells, no “els castellers”

Fer “castells” és el terme que determina “el noble art d’alçar castells, torres i pilans”; així agrada descriure-ho als castellers. Però la veu mundana...

El carrer del Mar de Vilafranca

En un document de l’any 1604 es llegeix: “en lo qual portal de sant Joan (carrer de Sant Joan) eixien molts carrers y entre...

Llescar i tastar

Hi ha dos verbs que aviat incrementaran la llista dels desapareguts (i serà una –altra– llàstima, perquè fa quatre dies eren ben vius). Parlo,...

La família Folch Guimerà i Apel·les Fenosa, un exemple de preservació de la memòria...

El 1958, Apel·les Fenosa va comprar a la família Folch Guimerà la casa número 25 del carrer Major del Vendrell, on avui hi ha...

Charles Bukowski. Tots tastem la mel i després la punyalada…

Bukowski essencial ha estat editat per La Breu Edicions i traduït excelsament per Marcel Riera (a qui hem d’agrair la ingent tasca d’acostar-nos aquest...

Qui és més animal?

Fer bé o fer mal? Aquesta és la qüestió. La dicotomia del cel i l’infern. Tot allò que passa al món es podria incloure...

És hora de deixar de créixer

La saviesa popular diu que res pot créixer infinitament, però vet ací que les elits governants fa dècades que diuen que la solució a...

El meu melic és preciós

Darrerament qui més qui menys s’ha trobat afectat per la marxa de tractors i altres vehicles cap a Barcelona. Però no és d’això que...

L’aire màgic de Carnaval

Comença amb discreció: la tarda que s’allarga, un deix de llum ataronjada que resplendeix vibrant rere la línia blava de l’horitzó marí, el serrell...

La festa compartida

Si al Penedès hi ha una festa que ens uneix, aquesta és el carnaval. Sense cap mena de dubte, és l’única festa que realment...

La festa major de l’hivern, carnaval

Hem passat potser les setmanes més dures de l’hivern amb una petita recuperació de les finances familiars i ens trobem amb el carnaval en...

Tel als ulls

Dedico aquest senzill article a la memòria de la Carme Junyent, la meva mestra. Ella, que deia les coses pel seu nom, que cantava...

Transparències de Dolors Puigdemont

Dolors Puigdemont, nascuda a Amer, Girona, l’any 1950, és una artista plàstica contemporània que des dels anys vuitanta, quan va iniciar la seva carrera...

Olèrdola en tres moments històrics

Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967), un dels dibuixants de còmic històric de més trajectòria i prestigi del país, com ja he dit en altres...

EL MÉS LLEGIT DE LA SETMANA