El creixement desmesurat de les nostres comarques en les darreres dècades està provocant una greu manca d’identitat comarcal. Molts han vingut a les nostres contrades senzillament perquè el preu del metre quadrat, tant de lloguer com de compra, era més econòmic que a la resta de comarques limítrofes. No han vingut pas per gaudir de les nostres iodades platges i del nostre paisatge penedesenc ple de vinyes i oliveres. Amb els diners amb què aquí podien comprar una casa, al nostre voltant només els donava per un apartament sense gaires bones vistes. A més, teníem dos punts forts com eren les comunicacions que et permetin plantar-te al mig de Barcelona en menys d’una hora i a Tarragona en la meitat de temps. Tot plegat, un autèntic xollo que ningú ha volgut desaprofitar. Ara ens trobem amb una comarca que no té recursos ni voluntat per superar els reptes diaris de seguretat, sanitat, neteja viària, recollida de residus, entre altres. Els polítics han de guanyar eleccions i estan abocats a fer moltes festes i donar subvencions nominals per tenir contenta la clientela, mentre es va deixant de banda el manteniment dels serveis bàsics que aquesta població requereix.
Tot això ve afegit a un problema d’identitat comarcal. Sí que hi ha persones que es van incorporant a les tradicions de tota la vida, però la gran majoria dels nouvinguts estan al marge d’aquestes entitats. Els dies de festa major acostumen a ser simples dies de festa, que quan cauen bé en el calendari són ideals per tocar el dos i marxar d’escapada amb la família.
No fa gaires anys que hi havia una mena de consciència de poble que està cada cop més reduïda a un petit de grup de persones que són a tot arreu. A banda, això ve afegit al fet que les noves generacions tenen un esperit més nòmada que no pas la generació que supera els 50 anys, a la qual li costava molt més moure’s d’un lloc. Avui en dia hi ha molta més mobilitat perquè això de les hipoteques és per molts una fita inabastable i els toca viure dels lloguers, que, tot i ser cars, et permeten anar d’un lloc a un altre per diferents motius. Encara que les ciutats hagin crescut molt, s’ha perdut la consciència social, que és allò tan nostrat de tu de quina casa ets? Potser no cal una versió anacrònica de la identitat, però ara ens hem passat dels límits. Sort d’alguna entitat, com les de castells, que salva una mica la situació, però encara hi ha molt per fer en aquest camí.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
