Les primeres dades documentals sobre la carnisseria medieval de Vilafranca del Penedès, situada a la plaça Major —actual plaça de la Constitució—, daten del segle XIV, concretament de l’any 1323. Al voltant de la carnisseria hi havia diversos albergs i hospicis. L’edifici es trobava en un nivell inferior respecte de la plaça, de manera que s’hi accedia baixant uns graons tant des de la plaça com des del carrer posterior, l’actual correló del Campanar. L’any 1350 hi treballaven vint carnissers que venien i tallaven diversos tipus de carn.
El divendres 28 d’abril de 1391 comparegueren davant del batlle general de Catalunya, Bernat Serra, el mercader Joan Esplugues i el carnisser Ramon Esperó. Tots dos exposaren el conflicte existent entre diversos carnissers de Vilafranca pel que fa a la venda de carn a les respectives taules de la carnisseria.
En el transcurs del procés s’afirma que una taula que antigament havia pertangut al mercader Jaume Prats era aleshores propietat del carnisser Ramon Esperó, i que en aquella taula sempre s’havia tallat carn de boc.
També s’especifica que entre el primer i el segon pilar hi havia hagut tradicionalment diverses taules on es venia carn de moltó, ovella, vedell, bou, carn salada i carn de porc, però no pas carn de boc, com alguns pretenien introduir aleshores.
Entre el segon i el tercer pilar es venia i es tallava carn de boc, crestó, anyell i cabrit, tot i que la documentació no especifica la propietat d’aquestes taules.
A prop del tercer pilar es trobaven les taules de Joan Esplugues i Ramon Esperó. Els testimonis declararen que en aquell espai hi havia hagut antigament deu taules de diferents carnissers, on es venia carn de boc, moltó, porc, bou, vedell i carn salada, les quals havien estat posteriorment enderrocades. Així mateix, afirmaven que les dues taules propietat d’Esplugues i Esperó eren les úniques on, des de sempre, s’havia tallat carn de boc. El carnisser Bernat Metge declarà que les taules d’Esplugues i Esperó feia setanta anys que existien i que sempre hi havia vist vendre i tallar carn de boc. El procés conclogué amb una sentència favorable a Joan Esplugues i Ramon Esperó, als quals es reconegué el dret de continuar venent aquest tipus de carn, atès que era una pràctica consolidada per la tradició.
La carn constituïa un aliment de consum quotidià durant l’edat mitjana, si bé la qualitat i la quantitat variaven segons la condició social. La carn de porc era la més comuna entre la població, seguida de l’aviram.
A Catalunya, al Penedès i, en general, a l’àmbit mediterrani, el moltó —és a dir, el xai adult— era la carn més apreciada per les classes benestants i la noblesa, i figurava habitualment a les seves taules.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
