Totes les coses adreçades a infants i joves i al món escolar, com ara els premis literaris, les revistes, els concursos…, escrites en llengua catalana, no poden ser centenàries perquè les dictadures del segle XX, tant la de Primo de Rivera com, i sobretot, la de Franco, van tallar de soca-rel tot allò que els era destinat: revistes com La Mainada (1921-1923), de la qual aquest any hauríem celebrat el centenari, o com En Patufet (1904-1938) en són bons exemples i, doncs, són història i prou.
Cap dels premis literaris vigents de literatura infantil i juvenil en llengua catalana, doncs, no supera els 60 anys. Els més coneguts i antics són el Joaquim Ruyra, creat l’any 1963, i el Josep M. Folch i Torres, creat l’any 1964. N’hi ha un, però, que ha passat força més desapercebut i que enguany celebra els 40 anys d’història, que ja són uns quants anys en un món tan volàtil com el dels premis adreçats a obres per a infants i joves. M’he animat a parlar-ne perquè té uns quants trets que el singularitzen, però sobretot perquè ha estat planter de grans noms de la literatura infantil i juvenil catalana del segle XX i, gosaria dir, ja ho està sent de la del XXI. Em refereixo al premi Guillem Cifre de Colonya, entre les singularitats del qual m’agradaria destacar que és un premi convocat des de les Illes, amb voluntat, ben reeixida val a dir-ho, d’arribar a tot el domini lingüístic del català; és un premi creat i dotat per una de les poques caixes d’estalvi que ha sobreviscut a la crisi de la primera dècada d’aquest segle, Caixa Colonya (oficialment Colonya-Caixa d’Estalvis de Pollença), creada l’any 1880 per Guillem Cifre de Colonya, mecenes i promotor de l’ensenyament al llarg de la seva vida; el premi es va crear en honor del fundador de l’entitat, per això en porta el nom, per ajudar a mantenir-ne el llegat, tasca que ha estat reconeguda amb el premi Ramon Llull (2000) pel suport donat per l’entitat a l’ensenyament i per la defensa de la llengua i la cultura catalanes; encara el singularitza, i acabo aquest apartat, que l’entitat promociona el premi i, doncs, la LIJ catalana amb activitats a les escoles de les Illes, convidant els autors guanyadors del premi a visitar-les i regalant-ne un exemplar a totes les biblioteques escolars.
Pel que fa als guanyadors d’aquests quaranta anys de premis, només cal que us en doni uns quants i entendreu per què he gosat dir que ha estat un dels grans planters de LIJ catalana i que els guardonats ho han estat de pràcticament tots els Països Catalans. El primer va ser un jove Miquel Rayó amb El Raïm del sol i de la lluna (La Galera, 1982), i el van seguir Mercè Canela, Joaquim Carbó, M. Àngels Bogunyà, Pere Morey, Josep-Francesc Delgado, Ponç Pons, Antoni Garcia Llorca, Jordi Folck, Carles Sala, Joan de Déu Prats, Dolors Garcia i Cornellà, Jaume Copons, Lolita Bosch, Rubèn Montañá, Ruth Tormo… Un reguitzell de noms que formen part de la història de la LIJ catalana i que la majoria de lectors coneixen sigui a través de les lectures escolars, sigui perquè han gaudit de les seves obres publicades en col·leccions d’editorials tan importants i significatives per a la LIJ catalana com La Galera, que el va editar entre 1982 i 2014, i Barcanova, des de 2015 fins al darrer, del 2021. L’enhorabona a l’entitat i que per molts anys pugui anar divulgant i fent valdre la LIJ catalana.
