El 9 de novembre de 1979, les despulles del músic Pau Casals Defilló (el Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) arribaren a l’aeroport del Prat de Llobregat. Aquest fet, que s’esperava des de feia temps, fou un esdeveniment emotiu i de gran rellevància social i política.
Afortunadament, l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès conserva una pel·lícula del vendrellenc Jaume Domingo Mulet que mostra com es van viure aquells moments tan commovedors. La filmació comença amb panoràmiques de la vila i imatges dels rètols que es van distribuir pels carrers amb frases de Pau Casals, seleccionades per Joan Descals. La veu en off d’Albert Solé, aleshores director del Cor Orfeó Parroquial del Vendrell, expressa el sentiment d’enyorança del mestre Casals pel seu retorn definitiu. També enregistra l’interior del panteó, fet construït pel músic el 1931, on es poden veure dues sepultures, la de la seva mare, Pilar Defilló (1873-1931), i la de la seva dona, la violoncel·lista Francesca Vidal (1880-1955).
A l’aeroport, les despulles foren rebudes per les principals autoritats del país, Narcís Serra, alcalde de Barcelona, Joan Reventós Carner, secretari de la Generalitat de Catalunya en representació del president Josep Tarradellas, Manuel Clavero Arévalo, ministre de Cultura, els quals van rebre Marta Montáñez, vídua de Casals. Una gran multitud de persones, arribades d’arreu de Catalunya, entre les quals hi havia un grup de vendrellencs, esperava la sortida del fèretre, escortat per la Guàrdia Urbana de Barcelona.
A continuació, traslladaren el fèretre al Palau de la Generalitat de Catalunya, on un grup d’autoritats encapçalat pel president Tarradellas es va encarregar de rebre’l. L’endemà al matí, 10 de novembre, el seguici es dirigí al monestir de Montserrat, on l’abat dom Cassià Maria Just pronuncià una homilia. En aquests dos actes, Jaume Domingo no hi va assistir i no disposem d’imatges, per bé que incorporà fotografies de l’acte a la Generalitat de Catalunya.
L’Ajuntament del Vendrell, presidit per Martí Carnicer, la Fundació Pau Casals i l’Associació Musical Pau Casals, presidida per Josep Altet, es van encarregar d’organitzar la seva arribada al Vendrell. A les 4 de la tarda, una multitud de persones s’aplegà a la plaça Vella per retre el darrer homenatge al mestre Casals. Les autoritats locals i religioses reberen la família Casals i el fèretre, el qual anava cobert amb una senyera i rams de llorer. Tot seguit, un grup de vendrellencs traslladà el fèretre a l’interior de l’església parroquial de Sant Salvador, plena de gom a gom, on tingué lloc una emotiva cerimònia amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona Josep Pont Gol, l’abat de Montserrat i el rector Josep Maria Barenys, entre altres. Actuà el Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell que interpretà la Salve Montserratina de Casals.
En sortir de l’església, els assistents entonaren Els segadors; després, una gernació de persones va acompanyar el fèretre i la família Casals fins al cementeri de la vila, on el Cor Orfeó Parroquial cantà El cant dels ocells i L’emigrant i la colla castellera Nens del Vendrell alçà dos pilars de cinc en silenci. Seguidament, tingueren lloc els parlaments de Martí Carnicer, Marta Casals i Joan Reventós. De manera espontània, els Nens del Vendrell van fer un altre pilar abans de la sepultura definitiva i s’inicià una ofrena floral. L’endemà, Silvia Furhman, representant de l’ONU, acompanyada per Josep Altet, visità el panteó de Casals per donar-li l’últim adeu.
Un resum dels moments més destacats d’aquesta filmació, que té un interès històric rellevant, es podrà veure al Portal Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
